El Cau d'Algendar

Qualcú ha vist a la senyora Justícia?

2012-01-26T21:01:00.003+01:00

Són moltes les circumstàncies que evidencien que vivim en un Estat amb uns índex de democràcia sota mínims. Aquests darrers dies hem pogut gaudir d'un espectacle circense més propi de representacions antigues o medievals. Hem vist com un senyor amb un passat fosc moria impunement. No entenc com una sèrie de crims com els succeïts a Vitòria el 1976, amb el senyor Fraga com a clar responsable, hagin quedat sense jutjar. Mentre a diferents països de l’Amèrica del Sud s’han jutjat i es jutgen als responsables de les dictadures militars, a Espanya els deixen viure i morir tranquil·lament. I açò no és tot! A Espanya s'atreveixen a jutjar als qui intenten investigar els crims del franquisme, fet que ha provocat que observadors internacionals s’hagin desplaçat a Espanya per seguir el procés, com si es tractés d'una República bananera. Així queda palès que a l’estranger no es fien un pèl dels espanyols. Perplex em vaig quedar ahir quan em vaig assabentar del veredicte del jurat popular en el judici contra l’expresident de la Generalitat Valenciana. Amb tot una sèrie de proves de culpabilitat, 5 membres del jurat van decidir que aquell home era innocent. Si amb tots els escàndols i les barbaritats que s’han comés al País Valencià el PP continua obtenint majoria absoluta, com pretenen jutjar a aquest individu mitjançant un jurat popular? Aquesta sentència és una notícia molt esperançadora per a tots els corruptes que pul·lulen pel l’Estat espanyol.

El nou ministre de justícia parla ara d’implantar la cadena perpètua. Utilitza uns altres adjectius per a referir-s’hi. De canviar el sentit de les paraules els populars en saben molt. El senyor Gallardón hauria de deixar de costat els procediments anticonstitucionals i, per exemple, atracar els presos bascos a les presons d’Euskal Herria. Senyor ministre, si totes les mesures que vostè vol aplicar han de incidir només amb els ciutadans de a peu, jo hi estic en contra. A mi m’interessa que els polítics corruptes i els responsables del franquisme també puguin ser jutjats i condemnats. L’Estat espanyol ha de reparar tot el mal que ha fet i obrir un procés plenament lliure i democràtic que ha de començar amb l’abolició de la monarquia.

Si diem que la justícia no és cega, a la democràcia només falta enterrar-li la cara per acabar de sepultar-la. Ho dic en motiu de les declaracions fetes des de l’Estat espanyol en motiu del procés de referèndum a Escòcia. Els espanyols tenen por, els hi fa por la democràcia, la capacitat de decidir dels pobles. Ja tremolen davant la possible aparició d’un nou estat a Europa.

Per acabar només reafirmar allò de “spain is diferent”. Només cal fixar-se amb el futbol. Vaig veure el famós Barça Madrid. El que més em va espantar va ser veure jugar a Pepe. No s’entén, després de les accions antiesportives vistes en el partit de la setmana passada a Madrid, que aquest jugador pugui trepitjar un camp de futbol. A Anglaterra no tenen problema alhora d’entrar a sancionar d’ofici. Però òbviament, Espanya no és Anglaterra, allà almenys deixen fer referèndums.

Himne espanyol durant la Diada de Menorca.

2012-01-25T00:00:00.004+01:00

He volgut prendrem la molèstia d'escriure sobre una carta publicada a la premsa menorquina el passat 23 de gener. L'autor de la carta intenta justificar la presència de l'himne espanyol als actes de la Diada Nacional del Poble de Menorca cercant arguments històrics a favor de l'espanyolització de Menorca des de temps remots.

L'autor sosté que Menorca ja era espanyola des de la conquesta de Granada el 1492, de la mateixa manera que ja ho eren les altres regions que formen l’actual Espanya. La veritat és que el mapa polític de la península Ibèrica de 2012 no es sembla massa al de 1492. De fet el Regne de Navarra no va ser conquerit fins el 1512. El que es celebra cada 17 de gener, és la conquesta de l'illa per part d'Alfons III el 1287. Per tant, és un absurd saltar del 1287 fins el 1492. Ningú nega que existeixin textos de finals del segle XV on apareix el concepte de reis d'Espanya. Però tampoc es pot negar que tant en Ferran d'Aragó com Isabel de Castella no utilitzaren mai el títol de reis d'Espanya. Per exemple, Ferran II d'Aragó, València, Mallorca i Barcelona, III de Sicília, V de Castella i I de Navarra. En cap cas es tracta de Ferran d'Espanya. Es molt semblant a tots els textos de finals de segle XX, per exemple, que parlen dels Països Catalans. Els Països Catalans, a dia d'avui, no són cap realitat política. Espanya comença a ser una realitat política amb l'entrada dels Borbons després de la seva victòria a la guerra de Successió.

La historiografia més espanyolista pren la lluita contra els musulmans com a excusa per trobar una causa comú entre tots els regnes cristians de la península Ibèrica . Va ser la lluita contra l'islam la que va provocar l'ocupació del Regne de Navarra al 1512? En aquella època, cada regne lluitava pels seus interessos. De la mateixa manera que avui els Estats fan la guerra, abans la feien els regnes. Que Espanya vagi cooperar amb els Estats Units o qualsevol altre país europeu en la invasió d'Iraq, no suposa que els Estats Units i Espanya siguin el mateix Estat. Tampoc s'entén tanta islamofòbia: musulmans i cristians van conviure en pau en molts llocs. De fet, un cop aïllada Menorca de la Taifa de Dénia, i abans de ser conquerida pels catalans, la Menorca musulmana rendia vassallatge al Regne de Mallorca. Agrada molt als espanyolistes xerrar de “reconquesta”. L'autor de la carta diu que es van tardar 8 segles en recuperar la identitat nacional, és a dir, xerra d'una identitat nacional espanyola abans del 711 -quan els musulmans entraren a la península-. L'autor es contradiu, perquè primer diu que Menorca era espanyola des del 1492, i després parla de 8 segles per recuperar la identitat nacional “espanyola”. Com quedam, Menorca era espanyola abans del 711 o al 1492? Fins i tot els germànics que arribaren a les illes Balears després de la caiguda de l'imperi romà no eren els mateixos que envaïren la península ibèrica. Aquí vingueren els vàndals i no els visigots. Espanya té un problema que els menorquins no tenim. Nosaltres sabem clarament quan vam començar a formar part de la Corona Catalana (1287), en canvi, Espanya celebra el seu dia el 12 d'octubre, data que commemora l'arribada de Colom a Amèrica. L'única data que trobaria per poder commemorar el dia que suposadament podria a començar a caminar l'Espanya que avui coneixem, és la de l’acabament de la guerra de Successió. I el més sorprenent és que, amb els Tractats d'Utrecht, Menorca passava a formar part de l’Imperi Britànic.

L'excusa que la Corona Catalana contribueix a formar l'actual Espanya és difícil de sostenir, ja que no hem d'oblidar que els catalans donaren suport a la casa d'Àustria durant la guerra de Successió. Voler enfocar l'espanyolitat en la lluita contra els musulmans és una absurditat. No és un motiu important el fet que els romans anomenessin Hispania a la península Ibèrica per dir que ja hi havia una identitat sota la dominació romana. Els romans van sotmetre desenes de pobles diferents que vivien en la península. Un element important que es té en compte és el religiós. Per l’autor de la missiva el cristianisme també és un argument important alhora de parlar d’una continuïtat entre la Menorca d’abans i la de després de la Conquesta musulmana. És com si el cristianisme hagués existit sempre...

No té cap sentit fer sonar l’himne d’Espanya el 17 de gener, aquest dia no commemoram res que tingui a veure amb Espanya. Si els menorquins fóssim ferms espanyolistes no celebraríem la diada el 17 de gener, es faria el 27 de març, en motiu de la Pau d’Amiens.
Per cert, sento una especial repugnància cap el personatge de José Antonio Primo de Rivera, la mateixa que sento per l’exministre de Franco mort només fa uns dies.

Menorca 2012.

2012-01-16T15:57:00.003+01:00

Aquest any, la Diada Nacional del Poble de Menorca arriba en un context de crispació motivat principalment per les mesures impulsades des del govern de les Illes Balears. Cal oposar-se fermament a les amenaces del govern. És significatiu que, des del mateix partit popular, hagin sorgit veus crítiques contra les iniciatives provinents del Consolat de Mar. Serà interessant, en aquest sentit, saber la postura dels Ajuntaments de l’illa de Menorca davant les mocions que presentarà el PSM contra la nova Llei de la Funció Pública, llei que pretén arraconar la nostra llengua.

La Diada de Menorca celebra l’entrada de la nostra illa a la Corona Catalana. Algú pensa que s’ha de celebrar la diada amb banderes i himnes espanyols, o que es celebra un capítol més de la mal anomenada “reconquista”. Doncs no, ni reconquesta ni res a veure amb Espanya. Que els espanyols hagin fet, durant gairebé 300 anys, una campanya sense treva contra les nacions ocupades per Castella, no significa que tots haguem de passar pel tub i creure’ns la seva història. Per sort, encara avui, no tots els menorquins són botiflers! Ara bé, la veritat és que amb els Borbons a la Zarzuela; el PP a la Moncloa, al Consolat de Mar, a la Plaça Biosfera i al Pla de l’Església... ferreriencs, ho tenim molt fotut! Ja m’agradaria no haver de preocupar-me dels inquilins d’aquests llocs, almenys dels de fora de Menorca, però a dia d’avui, és impossible no fer-ho.

Però la llengua no serà l’únic front obert. N’hi ha i n’hi haurà molts. A Ferreries tenim varis temes calents, per exemple, el de s’Enclusa. El PP juga a l’amagatall amb els diners que han de fer realitat el Centre d’Interpretació de la Reserva de la Biosfera. Haurem d’estar atents a les seves passes i reivindicar allò que des fa temps pertany a tots els menorquins.

Va de reis.

2012-01-03T23:24:00.003+01:00

Ens aniria molt bé que la paraula rei estigués principalment lligada a l’àmbit de la història o la fantasia. Aquests dies, fillets d’arreu del món esperen amb il•lusió l’arribada dels tres reis d’orient. Res tenen a veure aquests personatges amb els reis que actualment viuen a costa d’una part important de la ciutadania d’Europa.

En primera instància, els fillets i filletes que aquesta setmana rebran als tres senyors d’Orient, se’n fan set trons del seu origen. El que realment importa són les juguetes que esperen rebre a canvi del bon comportament dispensat durant el darrer any.
Quina alegria o il•lusió ens han donat els Borbons? Coneixem de sobra les malifetes d’aquests monarques. El darrer d’ells va ser l’escollit per Franco. Els fillets de l’Estat espanyol han de saber qui són els Borbons i com van arribar al poder. Els mitjans de comunicació sempre ens han venut els actuals Borbons com una família modèlica, i el més trist, és que una part important de la població així s’ho ha cregut. Ara, després que hagi explotat l’escàndol del gendre del rei, han decidit fer un acte de transparència i publicar els seus comptes. Aquesta acció insuficient només té l’objectiu de fer surar la reputació de la corona. El senyor Urdangarin ens ha fet un favor als republicans: ha aconseguit que la gent comenci a desconfiar de la monarquia. El rei ha esperat a que les magarrufes del seu gendre hagin sortit a la llum per reaccionar. Per què no reaccionava abans, es pensava que açò no sortiria mai en la premsa súbdita espanyola?
No m’agrada gens que els illencs haguem de pagar el manteniment del palau de Marivent. I no ho dic en relació a les reunions mantingudes al palau mallorquí entre Urdangarin i el senyor Jaume Matas. Ja em sembla molt fort que tinguem reis tot l’any, em conformo amb els tres màgics d’orient del dia 5 de gener. La resta de reis han d’anar a parar tots als llibres d’història. Ja està bé que en època de retallades i de sacrificis socials haguem de mantenir per la cara a una família per designi de Déu o de Franco. Per favor, que estem al 2012!

Surrealista.

2011-12-22T22:46:00.003+01:00

El Govern balear inicia el desmantellament de la nostra llengua. El govern afirma que durant l’anterior legislatura s’actuava en contra de la llengua castellana. Em sembla que durant aquests quatre anys sentirem nombroses barbaritats. Aquesta manifestació, igual que l’actitud de molts immigrants espanyols que no saben que per integrar-se han de conèixer i respectar la llengua autòctona, és incendiària. És molt preocupant el poc coneixement de la realitat que demostren els polítics que governen les institucions illenques. No he vist mai a cap castellanoparlant tenir problemes quan es dirigia a un funcionari de l’administració i li parlava en castellà. Mai. Però, com la majoria de menorquins, sí que he vist i viscut el contrari. Les paraules de Simón Gornés em semblen un insult a la intel·ligència. Si aquest és el perfil dels nostres governants, estem apanyats. El govern de Bauzá llançarà al terra tota la feina feta durant anys. Fins i tot, trencarà amb els acords dels temps del senyor Cañellas, també del Partit Popular. Tot el consens d’anys anteriors llançats a les escombraries. Tot açò en nom de la demagògia del canvi. El problema que tenen els del Partit Popular és que no són capaços d’entendre que la gent que els va votar ho va fer principalment amb la intenció de sortir de la crisi. Si el PSOE no ho ha aconseguit, doncs apostem al PP. Clar que el PP aprofita la conjuntura per aplicar el seu ideari més extrem: la creació d’una “España Grande y Libre”.

Les coses no van bé. El PP desvia l’atenció. L’atur augmenta i els serveis cap a la societat disminueixen. Ells col·loquen a primera línia de foc la qüestió lingüística. Açò fa augmentar l’índex de crispació i de confrontació. El PP aconseguirà que aquesta legislatura sigui la més calenta i la més crispada de totes les que es coneixen. Tot en una Espanya ultraliberal, ja que els nomenaments del senyor Rajoy fets públics ahir, atorguen tot el poder de l’Estat a les mans dels mercats. Em preocupa la nostra societat, una societat que ha decidit que el PP ho governi tot.

Transparència.

2011-12-15T19:18:00.003+01:00

Aquests dies la premsa menorquina es fa ressò de la poca transparència del Consell Insular de Menorca a l’hora de cobrir llocs de treball de responsabilitat en l’administració illenca. Si abans del 22 de maig semblava que la transparència en la gestió política era un element inexistent, i aquesta mancança era fruit de la mala baba dels partits d’esquerres, ara, els conservadors queden en evidència. El més greu, no és que es faci una plaça per a la dona de determinat polític, el problema és que el Partit Popular no té cap intenció d’aplicar polítiques transparents. El millor exemple és que el Parlament de les Illes Balears no va aprovar –culpa dels vots del PP- que es fes públic el patrimoni dels seus diputats. D’aquesta manera, els ciutadans, no podrem saber quant hauran augmentat els comptes dels inquilins del Parlament durant els propers 4 anys. En una època on costa molt arribar a final de mes i sobreviure, no esdevindria una bona estratègia pel PP mostrar la riquesa dels seus membres i l’augment d’aquesta durant els pitjors anys de la crisi econòmica. I és que sembla que els nostres governants no tenen massa interès en sortir de la crisi, ja que és surrealista veure com l’atur augmenta i ells destinen menys diners a les polítiques de foment de l’ocupació. De fet amb l’aplicació de les retallades no fan més que engruixar les llistes de l’atur.

També costa d’entendre com determinats partits que presumeixen de demòcrates puguin oposar-se a la realització de consultes populars. En un moment on la política passa per hores baixes, augmentar l'índex de democràcia seria una bona opció. El Partit Popular no ho veu amb els mateixos ulls, i s’hi oposa. Diuen que no volen consultes sobiranistes. Tenen por? A mi em sembla que el PP no és massa amic de la democràcia. Ho demostren vetant la proposta de les consultes i la de la transparència dels diputats en relació al seu patrimoni. A més, també és vergonyosa l’estratagema que està estudiant el PP a nivell estatal per tal d’evitar que Amaiur constitueixi grup propi al Congrés dels Diputats. Senyors del PP, què és més democràtic, que puguem votar qualsevol cosa a través d’una consulta popular, o què es faci una plaça per cobrir un lloc de treball per a la dona d’un director insular? Aquesta és la seva transparència?

Insostenible?

2011-12-04T09:21:00.004+01:00

Fa uns dies, l’expresident Aznar va manifestar que calia reformar l’estat del benestar. El titllava d’insostenible...

Aznar, que porta ja molts anys xuclant de la mamella de l’ultraliberalisme, fent honor al discurs del seu partit, insinuà que la despesa en política social és un dels majors problemes de l’Estat espanyol. Curiosament aquest senyor, és un dels principals promotors de l’economia del bloc o del maó que ens ha aportat a aquesta situació de crisi econòmica. Ningú posa en dubte que és a partir del 1996, l’inici de l’era Aznar, quan comença a inflar-se la bimbolla immobiliària. Mentre la bimbolla es feia cada cop més gran, Aznar jugava a la guerra amb els seus amics anglosaxons. Com si jugar als soldats esdevingués una activitat gratuïta.

Aznar no té cap mirament a l'hora de criticar l’estat del benestar, però sap fer els ulls grossos en relació a altres qüestions. Podria criticar el rescat a la Caixa del Mediterrani que ens costà més de 2.800 milions d’euros. Podria criticar als directius dels bancs i caixes que cobren sous sobre dimensionats, a més d’indemnitzacions milionàries com la de l’ex-directora de la Caixa del Mediterrani...

Aznar també podria criticar a la casa reial. Quan cobra aquesta gent? Quants dels nostres diners van a parar a les butxaques de personatges, de dubtosa reputació, com el senyor Urdangarin? I no només ens estalviaríem uns diners suprimint la casa reial, també cal deixar de fer la guerra a zones llunyanes per defensar els interessos dels EEUU. Quants diners hem perdut també a l’Afganistan? És necessari reformar l’exèrcit i deixar de tirar els diners en conflictes absurds. És important deixar de jugar als pirates a l’Índic, perquè els autèntics bucaners són els pescadors europeus. L’estat del benestar és insostenible, però nosaltres prest no podrem pagar el seu sou vitalici com ex president del govern espanyol.

I ara, ja poden treure les tisores i començar a retallar, però han de saber, que el 2012 serà el pitjor any de tots des que es va iniciar la crisi, i quan acabi, ja no tindran cap excusa. No tenen cap recepta miraculosa per sortir de la crisi, no tenen cap recurs per aconseguir crear llocs de treball.

La història de sempre.

2011-11-20T22:32:00.003+01:00

A les illes sempre ens passa el mateix. En aquests moments m'agradaria viure a Catalunya o a Euskal Herria. Allà almenys són capaços de votar a gent que realment defensa els seus interessos. A les Balears sembla que només existeixen el PP i el PSOE. Avui estic empegueit de ser d'aquesta terra, una terra que vota i defensa els interessos de Madrid a Espanya. Açò sembla "el dia de la marmota", ja ens va passar el mateix amb Unitat per les Illes.

Miquel Ensenyat.

2011-11-14T22:20:00.003+01:00

Ja comença a ser hora que tinguem un diputat que doni veu a les illes a Madrid. Qualcú dirà o pensarà que no cal anar-hi... Que el repartiment d'escons no és just; que no som espanyols... Penso que els diputats del PP o del PSOE mai defensaran la voluntat dels illencs. La manera de manifestar que no ens agrada l'actual situació política és apostar per una ruptura clara del bipartidisme. Com ha passat sempre, els dos grans partits espanyolistes ignoraran l'abstenció. La presidència del partit popular al govern espanyol serà molt dura. Jo no vull explicar als meus fills que em vaig quedar a casa, que no vaig fer res per evitar-ho. Jo almenys podré dir que ho vaig intentar, que vaig votar a Miquel Ensenyat.

Funeral per l'Estat del Benestar.

2011-11-02T15:33:00.005+01:00

La situació a les Illes Balears és molt preocupant. Què passarà després del 20N? Tot s'encamina cap a un futur fosc. El PP s'està carregant l'Estat del Benestar, el 20N tots assistirem al gran funeral. El Govern balear és el govern de l'ala dura del PP i només governa per als seus militants. Els percentatges de pobresa creixen dia a dia mentre el PP segueix fent el joc als rics. Prefereixen retallar serveis públics abans de tocar les fortunes dels poderosos.

El discurs del PP contra allò públic és el típic argument de la dreta més conservadora: carreguen contra la classe política afirmant que tot és culpa del PSOE i s'excusen d'aquesta manera a l'hora de retallar-nos el poc que ens queda. Així, ells segueixen portant als seus fills als col·legis de l'Opus Dei mentre la resta de mortals fa peripècies per arribar a final de mes.

Recordo quan els del PP van posar el crit al cel amb el tema de l'ecotaxa del primer govern del Pacte de Progrés. Era una manera molt lògica i sana d'aconseguir diners per a bones iniciatives. Si aquell govern va apostar per treure un euro a cada turista per invertir en qualsevol millora relacionada amb les balears, el PP aposta per suprimir tots els elements que confeccionen l'Estat del Benestar. Els ciutadans de les illes patim la major pressió fiscal de tot l'estat espanyol, i ara no tindrem cap servei per a nosaltres.

Aquests senyors de “gomina” i corbata que ara es senten els tot poderosos, aquests que representen un partit que va robar tot el que va poder durant la darrera legislatura en què van governar – Rasputin, Palma Arena, urbanisme a Palma, cas rates -, aquests que van crear un munt d'empreses públiques que no eren necessàries, han de saber, que si noltros caiem, ells també cauran. Hauran de donar solucions quan no tinguem res per posar-nos a la boca. No val prometre llocs de treball quan són incapaços de crear-ne cap. Ja s'ha acabat d'anar a enganyar al jovent i de convidar-los als bars; de prometre bitllets d'avió als estudiants... Amb el PP governant a l'estat espanyol sortiran a la llum totes les seves misèries, totes les mentides. Els seus seguidors se n'adonaran d'una vegada que la crisi és global, i que té molt poc a veure amb les decisions que s'han pres a Ferreries, Menorca o a les Illes Balears.

Farts de violència.

2011-10-24T22:18:00.003+02:00

Dijous passat, per curiositat, vaig seguir durant uns minuts un debat a la televisió espanyola on es comentava una de les notícies del dia: l'anunci d'ETA d'abandonar la lluita armada. Només vaig poder aguantar uns minuts, després vaig apagar la televisió indignat.

El que cridava l'atenció als contertulians eren els qualificatius que aquell mateix dia havia emprat la premsa internacional per referir-e als membres d'ETA. Diaris com “The New York Times” o “The Guardian” en cap moment utilitzaven la paraula terrorisme per referir-se als etarres. Açò indignava als senyors de la tele. Ells només apuntaven que eren terroristes i res més. Si hom visqués allunyat del món, podria arribar a entendre la indignació dels experts de TVE. Però veure les imatges de l'acarnissament amb Gaddafi als telenotícies -la segona notícia del dia-, després que els avions de l'OTAN haguessin bombardejat el comboi amb el qual fiava fugir, em va provocar fàstic. Podríem definir com a terroristes a tots els països de l'OTAN, ja que els bombardejos i la venta d'armes a una sèrie de tarats per matar i fer venjança -que no és justícia-, també es pot entendre com un acte de terrorisme. Fins i tot és inadmissible i d'un “morbo” sense precedents mostrar totes les imatges de la fi del dictador i de la gent fotografiant-se amb el seu cos. Fins a on hem arribat? Els etarres són uns dimonis, però els exercits d'occident -que maten amb armes molt més sofisticades- són uns angelets que assassinen en nom de la llibertat. És evident que molts dirigents occidentals volien veure al líder libi mort. Segurament, viu, podria explicar moltes coses dels seus vells amics: Blair, Aznar, Berlusconi, Obama, Zapatero, Sarkozy...

Necessitem fer una reflexió sobre tot el que envolta a la guerra, la mort i la violència. Des de la primera guerra del Golf, hem creat una ment que no sent la més mínima compassió. Veiem morts per tot arreu. Avui ens parlen de 200 morts al Kurdistan a causa d'un terratrèmol com si xerressin sobre les gallines del veí. Com si aquests morts no valguessin res. Acabo de veure al telenotícies com dos siris morien assassinats per franctiradors de l'exèrcit... Quin oi de món, perquè desprès vengui gent i s'indigni perquè la premsa internacional digui que els etarres són guerrillers. Els etarres són el que són, són els que sabem, i a més, ara ja no han de ser un problema, senyors experts de la tele, el que han de fer ara, és preocupar-se per construir un món millor. I comencin a reflexionar sobre la forma en que donen les notícies. Estem farts de violència.

Adéu a les armes.

2011-10-20T21:58:00.004+02:00

Segurament, aquell grup de joves que a finals dels anys 50 crearen Ekin (fer o emprendre) mai haguessin pensat que durant gairebé mig segle esdevindrien un dels dos pols del nacionalisme basc. Fins i tot, durant els primers anys, arraconaren al Partit Nacionalista Basc. En un context on les vies del PNB quedaven esgotades, a causa, especialment pel suport dels Estats Units al règim feixista de Franco, Txillardegi i companyia mogueren fitxa, i donaren una nova empenta al moviment nacionalista. La primera proposta de nom per a la nova organització fou ATA, Aberri ta Askatasuna (Pàtria i Llibertat); però l'opció final fou la de Euskadi ta Askatasuna (ETA) -que abans de l'aparició de l'euskera unificat s'escrivia amb z: Euzkadi ta Azkatasuna-. Corria el desembre de 1958.

Des de les primeres pintades i penjades de banderes han passat molts anys i molt de patiment. Patiment per a totes les parts enfrontades, per a totes les víctimes, les d'ETA i les de l'Estat espanyol. Amb l'abandonament de la lluita armada s'obre una nova etapa al País Basc. Açò no suposa que s'acabi el conflicte, ara, l'esquerra independentista basca aposta d'una manera ferme per la via política com a única opció realment vàlida. Els resultats de Bildu a les darreres eleccions són esperançadors. La nova coalició, Amaiur, és una gran aposta de cara a les eleccions del 20 de novembre. El govern espanyol podrà presumir de democràcia quan reconegui el dret a l'autodeterminació i quan personatges com José Bono també aprenguin a fer memòria. Cal donar suport a totes les víctimes: a les d'ETA, a les del terrorisme d'Estat, a les víctimes de la Guerra Civil i de la dictadura franquista. No hem d'oblidar que ETA sorgeix durant la dictadura, una dictadura orquestrada a partir del juliol de 1936.

Avui és un gran dia. Euskadi s'ho mereixia. També podem estar contents per tots els diaris ultradretans que a partir d'ara es quedaran sense la meitat de les notícies. També el PP es queda sense un argument etern: ETA. Em venen al cap les paraules i l'actitud d'Aznar i Acebes després dels atemptats de l'11 de març. Ara ja no podran dir allò de: “ ha sido ETA”.

Infant Terrible a Barcelona.

2011-10-13T22:15:00.002+02:00

Quan hom llegeix, mira, o escolta les notícies d'un dijous 13 d'octubre té suficients motius per espantar-se: un regidor pertorbat atropella a dos joves que havien retirat una bandera espanyola; una colla de malalts atempta contra una escultura dedicada a Lluís Companys; un grup de feixistes es reuneix al voltant d'un concert nazi a Barcelona; i el PP que comanda el senyor Bauzá presenta com a nombre quatre a les llistes al Congrés dels Diputats a la regidora d'urbanisme de Pozuelo... És ben cert que, presentin qui presentin, el PP de les illes farà sempre el joc a Madrid, però baixar-se els calçons d'aquesta manera, diu molt poc del senyor Bauzá i de tots els qui el votaren.

Però no podem estar sempre de mal humor, encara que les circumstàncies polítiques, socials i econòmiques ens ho posin molt difícil. Aquests dies tenim suficients motius per estar contents, almenys alegrar-nos una mica: els Sonadors de Son Camaró han enregistrat un treball en format cd; i els ferreriencs Infant Terrible actuaran aquest dissabte 15 d'octubre a Barcelona. És d'agrair que en moments tan foscos hi hagi gent capaç de mantenir la flama sempre encesa, sense decaure, i amb ganes de reivindicar el millor per a la nostra illa i pels nostres companys.

Res a celebrar!

2011-10-12T01:16:00.002+02:00

Ja ha arribat el canvi.

2011-10-05T15:25:00.001+02:00

Abans de les eleccions del 22 de maig, el PP prometia que portaria el canvi a Menorca. No em queda més remei que donar la raó als populars. Les coses han canviat, però a pitjor.

El Partit Popular ha optat per aplicar una política de la por. No els hi ha importat gens suprimir un gran nombre d’empreses públiques que s’havien creat durant el mandat de Jaume Matas. Ho han fet amb tota la tranquil·litat del món, com si les haguessin creat els socialistes. Són ells, el PP, els qui es van posar a construir empreses per tal de col·locar als seus amics durant la legislatura de l’exministre de medi ambient. I amb açò no val restar responsabilitat al darrer govern de les illes per no haver fet la feina abans, almenys amb aquelles entitats clarament prescindibles.

Com si els serveis públics fossin els grans causants del deute, aquests han esdevingut l’objectiu primer de les tisores dels populars. Tampoc els hi importa gens deixar de pagar els ajuts promesos a tota una sèrie d’entitats que realitzen funcions d’assistència social en tots els àmbits –ancians, malalts psíquics, joves en perill d’exclusió social, etc.-, com si donar doblers a les associacions que supleixen les mancances de l’administració suposés llançar els euros a la paperera. És evident que la majoria de peperos tenen suficients diners per portar als seus pares i avis a residències privades; i als seus fills a escoles amb el mateix estatus. El PP, que com veiem a Mallorca, mostra moltes simpaties per l’Opus Dei, i unes ganes de tornar a un ensenyament com els dels anys cinquanta, es carregarà el futur de les illes si continua amb les retallades a l’educació. Hem de pensar que la balearització és la principal causa que les llistes de l’atur estiguin plenes de gent sense formació. Les ànsies de guanyar diners fàcils van provocar que molts joves abandonessin els estudis de manera prematura. Ara, molta gent en aquesta situació, s’ha empassat el discurs dels populars, els han votat pensant que tornarien a crear llocs de treball. Si les Illes balears ocupen els primers llocs en fracàs escolar del l’Estat espanyol, què pot passar si el PP redueix el nombre de professors? El futur pinta molt fosc. És extremadament greu que aquesta societat pugui criticar a la gent que un dia va decidir estudiar, treure una carrera i després aconseguir un lloc de treball a l’administració pública, una escola, un hospital o a on sigui. El discurs dels conservadors, com sempre, s’encamina a beneficiar als qui no pensen, i culpar de tot, als qui van aprendre a pensar.

Som conscients que els populars encara no han mostrat totes les cartes. Clarament esperen a les eleccions del 20 de novembre per treure la motoserra. El seu discurs d’austeritat no té credibilitat. Sabem que, a nivell balear i de Menorca, canviaran convenis que tenien amb el govern de l’Estat. Ara que tot serà blau, podran traslladar diners per a satisfer les reivindicacions dels ultraconservadors menorquins. Xerren i xerren per desviar l’atenció. Ataquen la llengua, a l’ensenyament i a la sanitat perquè la gent no ralli de les seves mancances i de les seves mentides: el setembre ha tornat a pujar l’atur. On són els llocs de treball que ens van prometre?

Camps de golf?

2011-09-27T22:10:00.004+02:00

No cal ser massa intel·ligent per saber que l’increment de la saturació urbanística, la creació de ports esportius i l’augment de camps de golf representen un model turístic i mediambiental insostenible.

És curiós que els promotors i defensors de la creació de camps de golf a Menorca parlin de desestacionalització de la temporada turística. No fa massa temps, criticant sempre les iniciatives de les esquerres a favor de la desestacionalització, els del PP argumentaven que el turisme només cercava sol i platja. Ara tornen a mirar cap a l’hivern, amb la promesa de portar a l’illa 25.000 turistes. La veritat és que costa molt de creure, i més quan Menorca perd vols amb la península.

Els camps de golf porten projectes urbanístics i contribueixen a encarir els habitatges propers, sobretot si es troben al costat de la mar. Segons diverses fonts els camps de golf tenen un impacte brutal sobre el medi. Anem al consum d’aigua: cada hectàrea del camp necessita uns 2000 m3/dia. Més o menys uns 700.000 m3 l’any. És a dir, amb tot açò es pot abastir una població de 12.000 habitants durant un any. Els camps també contaminen el sòl ja que utilitzen un bon grapat d’agents químics contra tota mena d’insectes. Les aigües de pluja i de regadiu netegen totes aquestes substàncies i acaben al terrenys inferiors del camp, provocant pèrdua de biodiversitat i contaminació dels aqüífers. Regar-los amb aigua depurada? També és contaminant, ja que aquestes aigües tenen un alt contingut de nitrogen i fòsfor, així com sals i matèries orgàniques.

(Font):http://www.iberica2000.org/es/Articulo.asp?Id=3010

Els humans no només som una esponja que absorbeix tota mena de substàncies químiques, també som capaços d'absorbir tota l'estupidesa que ens envolta. La idea de crear nous camps de golf per tal d'activar el turisme durant l'hivern és absurda. Tot aquest enrenou dels camps fa pudor a amiguisme, elits, especulació urbanística, requalificació de terrenys i a demagògia barata. Ara volen modificar el PTI de la manera que els convingui. Aquest estiu hem vist el gran progrés que ha portat a l'illa el nou dic de Ciutadella: l'atur ha crescut a l'agost. Senyors del PP, no juguin amb la gent prometent el que no poden fer: la crisi econòmica és internacional i ja poden construir 10 camps de golf a Menorca que no solucionaran res.

(Si ens fan qualque camp, l'haurem d'anar a llaurar. Foto: Maulets)

La justícia ianqui.

2011-09-22T23:02:00.003+02:00

Obama vetarà el reconeixement de l'estat Palestí a l'ONU. Quan parlam dels dos candidats a la presidència dels Estats Units, sempre ho feim referint-nos al dolent i al menys dolent. Obama representava al menys dolent a les darreres eleccions. Però resulta que és un menys dolent molt pèssim. Obama va dir que volia un Estat Palestí, ara es retracta amb una excusa barata, i es converteix en un nou Pinotxo. Els mandataris ianquis sempre tenen un punt de vista molt particular de la justícia i la pau. El president de l'imperi va rebre el Nobel de la pau defensant la guerra. Els Estats Units segueixen executant gent a tot el món. Mantenen la pena de mort: són capaços de tenir gent innocent tancada al corredor de la mort durant vint anys per després matar-la sense cap mirament. Aquesta és la seva justícia. M'agradaria veure la reacció de la premsa si l'executor de Troy Davis fos la Cuba castrista o la Veneçuela de Chávez. La justícia ianqui no es diferencia massa de la dels talibans.

Tornam enrere.

2011-09-15T23:05:00.005+02:00

Aquests darrers dies tinc la impressió d'haver retrocedit en el temps. No m'ha tocat viure l'època feudal, no obstant a través de les explicacions de l'institut, de pel·lícules o llibres, puc arribar a crear-me una petita idea de l'edat mitjana. Veure la prepotència de determinats polítics blavets i com un bon grapat de persones els hi riuen i aplaudeixen totes les gràcies, em recorda la relació entre senyors i súbdits. Però uns súbdits totalment submisos disposats a gaudir el màxim de totes les vexacions perpetuades pels seus amos.

El PP va dir que crearia llocs de treball. Doncs per ara, l'únic que podem dir és que l'atur a Menorca ha pujat durant el mes d'agost. El govern balear ha suprimit els ajuts econòmics als sindicats i els hi ha llevat els locals exclusius. Açò ha suposat que 89 alliberats sindicals hagin tornat als seus llocs de treball a l'administració, provocant que uns 70 interins s'hagin vist obligats a emplenar encara més les llistes de l'atur. A Menorca acaben de cessar a la Directora Insular d'Atenció a la Dona i a la Infància. Resulta curiós que el cessament arribi tot just un mes després del seu nomenament. L'excusa és que necessiten un perfil més gestor. No s'ho havien mirat abans? Segurament aquesta senyora volia fer massa feina i no passava pel tub quadrat del PP. A Menorca també nomenaran a Cristòfol Huguet com a Conseller no electe. Li donen Ordenació del Territori. Encara que no li han trobat res, Huguet fou imputat fa poc per malversació de fons públics i frau. Tot açò em recorda als crits de renovació del partit que impulsava Tadeo. La renovació s'ha quedat en un no res, ja que a la política blava menorquina ens hi trobam les mateixes cares de sempre.

I açò no és tot: retirada d'algues, projectes de dos camps de golf, previsió del desdoblament de la carretera amb unes primeres intervencions al tram entre Alaior i Maó amb l'excusa d'un tercer carril; i el català... Sembla que la crisi econòmica no hagi afectat i no afecti al País Valencià, ni a Eivissa ni a Mallorca. Sabem que la balearització no soluciona res, ans el contrari, perjudica encara més.

Qüestió a part, però també ben relacionada amb l'àmbit medieval, és la religió. El PP intenta sacralitzar-ho gairebé tot. Hi ha començat amb les festes. No escriuré sobre les festes de Maó, però si que em vull permetre fer un comentari sobre les de Ferreries. Era evident que el PP no toleraria la nostra senyera adornant el balcó de l'Ajuntament durant les festes. Per la seva admiració cap Espanya, vaig pensar que deixarien el balcó buit. Sorpresa la meva quan veig una tela vermella abraçant tot el balcó amb el sant al mig. L'Ajuntament ha de saber que representa a tots els ferreriencs. El consistori no és la casa del PP. L'Ajuntament és una institució laica. Ja n'hi ha ben prou que durant el “jaleo” la bandera del sant presideixi l'acte. Però la resta de teles amb la imatge del sant han de penjar de les cases dels devots i de l'església, mai del balcó de l'Ajuntament. És una qüestió de respecte i tolerància. El poder diví mai estarà per sobre del poder del poble i de les persones.

Defensem el català.

2011-09-10T21:11:00.003+02:00

Des del 22 de maig sabem que viurem un malson d'almenys 4 anys. No em cansaré de defensar la llengua, i tampoc, ara més que mai, la immersió lingüística en català a les escoles.

Són tants els insults que s'han vessat sobre la nostra llengua durant els darrers dies que cal dir prou. Avui un diari illenc publica el següent:

El Govern igualará catalán y castellano en las aulas de Menorca. Modificará el decreto de mínimos para que, a partir de 2012, el español sea lengua vehicular en los centros.

Amb aquest enunciat queda ben clar que no som espanyols. Els del diari escriuen que el govern igualarà el català i el castellà, i després assenyalen que l'espanyol serà llengua vehicular a les escoles. Per tant, és evident que el català no és espanyol. Els defensors del bilingüisme sempre es molesten quan escolten o llegeixen espanyol quan hauria de ser castellà, ja que ells entenen que el català també és llengua espanyola. A mi, se me'n fot dir-li castellà o espanyol, no és la meva llengua. S'entén que ens volen imposar una llengua que no és la nostra, encara que en Bauzà ens vulgui fer creure que ho és.

De totes maneres m'agradarà veure que faran els peperos botiflers de Menorca si al final s'imposen les tesis del Círculo Balear. No crec que els seus fills vagin a l'escola pública amb fills d'immigrants de fora de l'Estat espanyol. Coneixem com pensa el PP en relació a la immigració. Ells els matricularan a col·legis privats o concertats, no en tingueu dubte; i a Ferreries, quan vegin qui són els pobres fillets que optin pel castellà – per culpa dels seus pares – segurament escolliran el català. De fet a un col·legi de Ferreries, darrerament, han proliferat molts de peperos. Aquest fenomen pot estar relacionat amb la teoria mencionada abans, ja que els fills dels nouvinguts tendeixen principalment a matricular-se a l'escola pública.

I açò, desgraciadament, només acaba de començar. Encara tenen tota la legislatura per endavant. Jo només esper que aquests senyors comencin a fer coses per la gent. És evident que tot el tema de la llengua és una cortina de fum per amagar la seva incompetència. Encara queden anys de crisi econòmica, i Bauzà i companyia saben que poca cosa poden fer per crear llocs de treball, així que el més fàcil és fer polítiques de distracció i entreteniment. El problema és que aquestes polítiques acabaran amb Menorca, ja que fer política no és el mateix que jugar al “monopoli”.

"Inés y la alegría". Menorca i la síndrome d'Estocolm.

2011-09-02T21:13:00.003+02:00

Encetat l'estiu vaig decidir barallar-me amb la darrera novel·la d'Almudena Grandes, Inés y la Alegría. Després d'haver llegit unes quantes novel·les de l'autora madrilenya, intuïa que la lectura d'aquesta esdevindria una relació d'amor-odi. He passat dies amb el llibre retirat sobre la tauleta de nit, però sempre reenganxant, al final, he de reconèixer que la seva lectura ha valgut la pena.

Inés y la alegría narra la invasió de la Vall d'Aran d'un contingent de 4000 soldats republicans que va tenir lloc l'octubre de 1944. També s'endinsa en el Partit Comunista d'Espanya a l'exili, descrivint tots els embulls que protagonitzaren Dolores Ibarruri, Jesús Monzón, Carmen de Pedro, Francisco Antón, o el mateix Santiago Carrillo. Per què els republicans no prengueren Vielha? Com vivien l'exili els comunistes republicans a França mentre Carrillo i la Passionària eren a Moscou? Totes i moltes més d'aquestes preguntes troben resposta en la novel·la. La derrota dels republicans a la Guerra Civil, Argelers, la lluita al costat de la resistència francesa contra el nazisme; la invasió de la Vall d'Aran; la clandestinitat i l'exili a Tolosa; i la tornada a l'Estat espanyol el 1977; són els episodis històrics que viuen els personatges ficticis creats per Grandes i que interactuen amb els personatges reals que integraven la cúpula del PCE.

És una novel·la que no es digereix fàcilment. Compte amb molts punts per a la reflexió. Almudena Grandes parla sobre la problemàtica de l'actual democràcia. Destaca la passivitat de la societat espanyola davant l'entrada dels republicans a la Vall d'Aran el 1944. Parla d'una síndrome d'Estocolm que pateix la democràcia espanyola, ja que ben entrats al Segle XXI encara no hem pogut rompre del tot amb el general Franco. Es com si un sector important de la població accepti una bona part del legat del dictador i es mostri còmode amb tota una sèrie de comportaments de caire feixista que predominen en l'Espanya del segle XXI. Parlant de la síndrome d'Estocolm, i traslladant la problemàtica a Menorca, penso que també es possible aplicar la mateixa reflexió a la nostra illa. Per què la Menorca actual s'ha de decantar per PP o PSOE quan sabem que aquests dos partits obeeixen als dictats de Madrid? És com si la gent es trobés còmoda veient com va perdent les seves senyes d'identitat. Molts sectors xerren d'imposició de la llengua catalana, com si aquesta fos una parla estrangera, com si el castellà fou la llengua originària de Menorca. Alguns menorquins prenen aquest discurs, ondegen banderes espanyoles i es mostren orgullosos de sentir-se part de l'Espanya més rància i retrògrada. Si no hi posam remei, d'aquí uns anys, poc quedarà de la Menorca que encara avui resisteix.

Esperança i utopia.

2011-08-29T22:18:00.006+02:00

He intentat prendrem aquest mes d'agost amb calma. No hi ha dubte que és el mes més estressant de l'any -almenys per a mi-.

Des d'aquesta calma fictícia – segurament estaré molt més tranquil que Moammar al-Gaddafi al seu amagatall- no he pogut deixar de preocupar-me pels conflictes internacionals, especialment per la gent innocent que els pateixen: sobretot els nens.

Amb tanta calor, des d'occident és complicat aturar-se i reflexionar sobre el fet, tan quotidià, de poder obrir la nevera i treure una ampolla d'aigua fresca i servir-se un got ben refrescant. Com podem imaginar-nos la mateixa situació al corn d'Àfrica, sense nevera, sense aigua? De quina manera em puc posar a la pell d'una dona que ha d'abandonar un dels seus fills per poder arribar al campament de refugiats per alimentar a la seva prole? Aquest és el nostre món. Occident sempre presumint de democràcia, llançant les seves bombes i venent les armes de fabricació pròpia als senyors de la guerra perquè aquests obeesquin la doctrina capitalista que aboca a la seva gent a una agonia lenta que té com a únic destí la misèria i la mort. I entre tanta hipocresia sobreviuen les ànimes més innocents, els nens. Més de 20 milions de nens, segons UNICEF, es troben desplaçats culpa dels conflictes armats. I quants nens són explotats per multinacionals europees i dels Estats Units? Fa pocs dies es va filtrar a la premsa que un proveïdor de l'empresa espanyola “zara” utilitzava a menors en jornades i condicions de treball esclavistes... I de la mateixa manera podríem anomenar moltes multinacionals que operen de la mateixa forma o encara pitjor. És bonic sempre ressaltar els valors occidentals, però no puc entendre com a les escoles no s'ensenya als fillets europeus totes les desgràcies que porta el capitalisme. Jo no em creuré que a Somàlia hi ha fam perquè no plou. És evident que hi ha unes altres causes, sobretot quan el que està passant en l'actualitat ja fa mesos que s'havia anunciat. Tampoc em crec que l'OTAN bombardegi Líbia per salvar a la seva població d'un monstre anomenat Gaddafi. Per què no actuen a Síria o a altres països amb dictadures brutals. Quina llàstima Gaddafi, els teus amics occidentals fa un any et llepaven el cul i ara volen veure't penjat a la forca. L'or negre canvia de mans.

(nen solitari a Líbia, foto ara.cat)

Els dirigents dels Estats occidentals de la mà de les grans empreses han aconseguit adormir les consciencies de milions de persones. Han creat una Europa consumista i materialista incapaç de pensar que amb el menjar que llança a les escombraries acabaria amb la fam del corn d'Àfrica. Tots aquests dirigents, i tota la gent que els vota, són responsables d'aquesta merda de món. Em solidaritzo amb tota la gent que quan veu o llegeix una notícia sobre qualsevol injustícia se li remou l'estomac. Mentre hi hagi gent que no calli, hi haurà una via per a l'esperança.

“…y sobre todo, sean siempre capaces de sentir en lo más hondo cualquier injusticia cometida contra cualquiera en cualquier parte del mundo. Es la cualidad más linda de un revolucionario.”

Che Guevara.

Llibertat d'expressió al diari del bisbe?

2011-08-17T21:20:00.003+02:00

Durant aquests dies d’agost hem pogut seguir a la premsa un interessant affaire sobre la llibertat d’expressió. Val a dir que el concepte de llibertat d’expressió – de la mateixa manera que el de terrorisme- és emprat, sobretot per la dreta, de manera interessada. Aquests que avui defensen que es pugui insultar sense miraments a través de la premsa escrita – qualificar de nazis als catalanistes és un insult molt greu- són els primers interessats, per exemple, en fer callar la veu de l’esquerra independentista basca. La llibertat d’expressió del PP és poder dir el que vulguis sense ofendre la bandera espanyola, sense ofendre al rei, a la constitució i sense tenir opinions sospitoses en relació a la violència i actituds contràries als valors tradicionals...

Tornant a la premsa, dissabte passat (13 d’agost) la situació es va tornar, si més no, molt curiosa. He de reconèixer que, passats els minuts, després d’haver llegit l’escrit del director del diari catòlic, vaig trobar el panorama ben normal. Normal perquè aquest diari ja fa anys que s’ha posicionat amb la dreta. No hem d’oblidar que el diari conservador és hereu d’aquell “Bien Público” que als anys trenta del segle passat publicava articles que lloaven a Hitler i a la seva ideologia. No fa massa, aquest diari va censurar una fotografia que havia de sortir al seu suplement cultural perquè expressava una situació afectiva entre dos homes. A més, durant la darrera campanya electoral, varem poder comprovar els estrets lligams entre el mitjà i el partit popular. És una llàstima que en aquest país no tinguem un mitjà de comunicació escrit que defensi la justícia social i s’oposi clarament al feixisme.

Aprofitant aquesta entrada, el cau publica un carta d'un ferrerienc enviada al diari del bisbe el passat dissabte 13 d'agost i que, a dia d'avui, encara no s'ha publicat. Segurament no trigaran massa a fer-ho:

Com a lector del Diari Menorca volia aprofitar aquest escrit per agrair molt sincerament al Director d’aquest mitjà el seu escrit d'opinió que portava per títol el mateix que aquest, el dissabte dia 13.08.2011.

Volia agrair especialment el fet que ens recordi a tots els lectors la seva responsabilitat de discernir sobre la frontera entre la llibertat d’expressió i el respecte.

Però, des de la meva opinió més humil, crec que quan s’analitza la carta de la consellera (que ella no va escriure com a consellera sinó com a professora, mare i filològa) Maite Salord, s’obvia dues qüestions força importants, no sé si de forma conscient o inconscient.

Manifesta que na Maite no rebat el fons de les opinions d’altres persones. Però no és possible que si no ho fa així, és perquè entén la llibertat d’expressió més que segons qui? Ella no qüestiona l’opinió de ningú, només les formes, cosa que sembla que no s’ha entès.
S’esmenta que la seva carta ha provocat molts de comentaris. De fet hi passa molt per damunt i no hi dona importància. No s’hauria d’analitzar el perquè tantes persones han fet comentaris al respecte? I a més hi ha hagut vàries cartes fent esment sobre aquestes formes al mateix Diari. Podria ser que hi ha molta gent que es sent ofesa?

Com a lector i des del més absolut respecte, ja només em queda demanar-li que apart de recordar-nos les seves funcions i intentar justificar les seves decisions, cosa absolutament lícita, es prenguin les decisions des de la més absoluta rigurositat, el respecte i de forma responsable. Jo com vostè, i segurament moltes altres persones, crec que totes les coses es poden opinar, però des del més absolut respecte a les persones.

Salutacions cordials.

Francesc Pons Morlà

Concert Jove (2).

2011-08-07T22:51:00.003+02:00

Cal fer memòria per apuntar la majoria de grups ferreriencs i menorquins que han passat pel Concert Jove de les festes de Ferreries: “Rots & Rots” -que actuaren amb els Berzas de Saragossa-, Dear, Dark Age, Fora Fua, Moix, Tumbalatimba -actuaren amb Cesk Freixas i Oprimits-, La Bong -ho feren amb els Pets-, Pèl de Gall, Infant Terrible – compartí escenari amb La Gossa Sorda-, Deja-Vu, Ja t'ho diré...

De ben segur que me'n deixo qualcun.

Concert Jove (1).

2011-08-03T21:59:00.003+02:00

Després d'un munt d'anys, al PP li han bastat tres mesos per carregar-se el concert jove de Ferreries. És cert que l'any passat no es va celebrar. L'absència era justificada: per primera vegada un Acampallengua es celebrava a Menorca. Ferreries, en un moment de precarietat econòmica, decidí donar suport a l'Acampallengua per no haver de fer dos concerts similars en un marge de dos mesos. Sembla que el PP ha trobat més convenient pagar a una empresa privada per organitzar un espectacle a “lo xoroi” que donar suport als grups ferreriencs i menorquins. Durant tots aquests anys el concert havia esdevingut un bon mostrador per a grups locals, ja que per l'agost ferrerienc hi han passat grups de la talla de la Polla Records, Sopa de Cabra, Ja t'ho diré, Celtas Cortos, Obrint Pas i la Gossa Sorda. Esperem que els populars rectifiquin i l'any vinent tornin a apostar pel Rock.

Programa bilingüe per Sant Bartomeu.

2011-08-02T17:26:00.001+02:00

En el Plenari de l'Ajuntament de Ferreries del passat 28 de juliol, el PP va agafar desprevinguts als regidors de l'oposició i els hi clavà un gol per tota l'esquadra. Segons es desprèn de les declaracions de l'anterior regidor d'hisenda, ara a l'oposició, el programa de festes de Sant Bartomeu no havia de patir variacions importants en relació als anys anteriors. El programa que tot el consistori aprovà -menys el citat regidor que molt dignament es va abstindre- substitueix el concert jove per una sessió de dj o música electrònica. Si el PP volia contentar als seus votants més joves podria haver afegit els pinxa discos al concert jove, o senzillament celebrar els dos espectacles en dies diferents.

El més problemàtic però, al meu parer, no és la substitució del concert, sinó la intenció de publicar el programa bilingüe. Si l'excusa que es dóna per suprimir el concert jove de les festes és econòmica, cóm poden destinar una despesa tan absurda a quatre pàgines més amb llengua estrangera? No cal saber català per poder entendre'l. El PP de Ferreries, d'aquesta manera, es posa al costat dels postulats den Bauzá i el Circulo Balear abraçant les postures més radicals que podem trobar dintre de la dreta illenca.

Com ja vaig assenyalar en una entrada anterior, la dreta menorquina intenta fer i desfer així com vol en relació a les festes. Sempre afirmen que no s'ha de mesclar festes i política, però ells són els primers que ho fan, i en aquest sentit l'esquerra està ben empanada: durant la darrera legislatura, quan l'Entesa governava amb 5 regidors -acompanyada per PSOE i UME- per només 3 del PP, ens vam trobar com a pregoners de les festes, un polític del PP i una monja. En una ocasió fins i tot van haver de disculpar-se pel contingut d'una obra de teatre on les protagonistes eren dones i l'erotisme el fil conductor. Les queixes venien del PP i de les monges. Ningú fou capaç de queixar-se, quan el mateix any, un grup de glosadors, tots homes per suposat, van cantar proclames masclistes al Pla de l'Església. Però com que són glosadors i homes, no passa res.

A Ferreries fa temps que es va rompre amb la cordialitat. Els fets del dia anterior i el mateix dia de les eleccions evidencien que les regles del joc han canviat. Només dos mesos després de la victòria pírrica del PP, ja han posat de manifest la seva manera de fer, amb la boca petita han aconseguit que la majoria de l'oposició aprovi un programa bilingüe. Què hem de dir? Que no tornin a baixar la guàrdia.

El "Baléà" i els Països Catalans.

2011-07-28T22:59:00.004+02:00

Sabíem que si Ramón Bauzá arribava al govern de les illes balears ens tocaria jugar una partida decisiva en l'àmbit lingüístic. Resulta complicat entendre com uns arguments tant absurds i buits de contingut, contraris a la unitat de la llengua, poden haver calat tan fort dintre de la societat illenca. Hem sorprèn encara més, com el discurs d'un determinat sector de la societat menorquina s'assembla tant al de l'organització d'extrema dreta mallorquina anomenada “Círculo Balear”. Quelcom amb dos dits de front, sap que qualsevol llengua estàndard pot esdevenir un perill per a les varietats dialèctiques. Però el perill és mínim si el comparam amb un procés de substitució de la llengua. De totes maneres, la implantació del català estàndard a Menorca ha tendit a normalitzar la situació i fer desaparèixer tot una sèrie de barbarismes que evidenciaven el fort grau de castellanització que s'havia assolit després de 40 anys de franquisme: “cenicero”, “gaviota”, “techo”... Cap norma ens impedeix utilitzar mots menorquins quan escrivim en la nostra llengua. Si afirmam que l'estandardització pot portar algun problema, només cal pensar amb tot el desplegament de la llengua castellana a tot el territori de l'estat espanyol. Si algú es capaç de pensar que l'estandardització del català és problemàtica, amb els mateixos arguments, el desplegament del castellà és un genocidi en tota regla cap a les llengües minoritàries. El 95% dels canals de televisió que rebem són en castellà, tots els videojocs són en anglès o castellà, totes les pel·lícules que es projecten als cinemes són en castellà; l'etiquetatge dels bens de consum principalment és en castellà, la carta de la majoria de restaurants no contempla el català -i qui diu català diu menorquí-. Els immigrants sud-americans no necessiten pas saber la nostra llengua perquè tots els menorquins sabem -ens han obligat durant anys- xerrar el castellà. Per tant el problema real, és quan un menorquí es dirigeix, per exemple a un guàrdia civil, i li parla en la nostra llengua. El castellà no té aquest problema. Així és demostra clarament que els discriminats lingüísticament a Menorca som els menorquins.

No ens podem empassar el discurs dels metges o funcionaris forasters -aquells que diuen que se'ls imposa el català-. És de caixó que si hem d'anar a treballar a Alemanya haurem de saber l'alemany, a Grècia el grec i a Anglaterra l'anglès. A Menorca s'ha de saber el català perquè és la llengua de l'illa. Nosaltres quan anem a Madrid empram la llengua dels madrilenys. Qui vulgui treballar en un lloc públic ha de saber català. Si no es fa així, ningú que vengui de fora tindrà la més mínima necessitat d'apendre la nostra llengua.

Desgraciadament tenim tristos exemples d'implantació de les polítiques lingüístiques radicals del partit popular. El que passa al País Valencià és un exemple de destrucció de la llengua. Bauzá vol portar a les illes pel camí de València, i açò, durant 4 anys esdevindrà una acceleració del procés de desaparició del menorquí.

L'extrema dreta espanyola, ben acomodada actualment dintre del partit popular -cal recordar que Bauzá es passa pel forro, en matèria lingüística, a Gabriel Cañellas i al gran Jaume Matas- s'ha decidit a aniquilar el català.

En tota aquesta lluita, un dels conceptes més calents i odiats pels extremistes, és el de Països Catalans. Des de Mallorca, amb “el Circulo Balear” al capdavant, es parla de la “llengo baléà”. Un menorquí hauria d'entendre vàries coses al respecte. Primer de tot, les Balears són una invenció. Pitiüses no hi entren, així les Balears només serien Mallorca i Menorca. Si parlen de llengo baléà, què volen dir? Què implantaran una mena de panmallorquinisme per imposar la llengua de l'illa major a Menorca i Pitiüses? És legítim xerrar de Països Catalans de la mateixa manera que ho és rallar dels Estats Units o de la Unió Europea -almenys als PPCC ens uneix una cultura i no una moneda-. Tot són creacions dels humans. Per tant si qualcú vol xerrar de Països Catalans té al mateix dret a fer-ho que els qui parlen d'illes balears. Tots aquests radicals, com ara el polèmic pare del campió del món de moto GP, sempre rallen en castellà per desprestigiar al nacionalisme illenc. Aquesta gent combrega a la perfecció amb el “Círculo Balear” grans amics de la “Iniciativa Cívica Mahonesa”. Els dos col·lectius, plens de nacionalisme espanyol, només persegueixen un objectiu: eliminar la nostra llengua i desprestigiar la nostra cultura. Estem en inferioritat i estem perdent terreny, ho demostra aquesta actitud botiflera influenciada pels mitjans de comunicació estatals emparats sempre sota els discurs espanyolista del PP i del PSOE de Madrid. No obstant, no ens cansarem de presentar batalla.

Μιχάλης Κακογιάννης.

2011-07-25T22:30:00.003+02:00

Wolfgang Petersen la va “cagar” quan va voler portar al cinema la guerra de Troia. Efectes especials i canvi del mite per tal de crear una obra cinematogràfica amb tots els canons comercials d'avui en dia. Molt més fresca i captivadora és “les Troianes” de Kakogiannis, pel·lícula que va presentar al 1971. La famosa tragèdia d'Eurípides (representada el 415 aC) és avui -igual que sempre- d'una actualitat indiscutible. Per desgràcia, les guerres són el pa de cada dia: la destrucció, la violació, l'assassinat i la injustícia esdevenen portada informativa a diari. No ho aclarirem perquè som així d'ases. Volem educar en la pau però els nostres països són els primers exportadors d'armes. Són els primers que col·laboren en guerres sense sentit: Líbia, Iraq, Afganistan... “Les Troianes” són una obra imprescindible per a qualsevol persona interessada en la pau. És d'agrair que genis com Sartre -que va fer una adaptació de l'obra- i Mikhalis Kakogiannis -amb la seva versió cinematogràfica- mantenguin i portin encara més lluny l'obra antibel·licista d'Eurípides. En pau descansi Μιχάλης Κακογιάννης.

Espanyistan no condemna el cop d'estat de 1936.

2011-07-20T15:14:00.005+02:00

José Bono no va ser capaç de condemnar el cop feixista de juliol de 1936. És una vergonya que el parlament espanyol encara, 75 anys després, no hagi condemnat l'aixecament feixista que provocà tres anys de guerra i l'aniquilació de la Segona República. Sempre s'ha vist al president del Congrés com un pepero més. No hi ha dubte que Bono s'equivocà de partit, el seu lloc és i serà sempre el de la dreta més conservadora. Ja poden dir tots aquests del PPSOE que s'ha de condemnar la violència d'ETA i d'altres grups dissidents, però mira que bé... la violència feixista està legitimada. Aquests dies, des dels sectors més retrògrads de l'espanyistan, s'han llançat tota mena de mentides en relació a Franco i el cop del 1936: Telemadrid va emetre un documental que situava la mort de l'ultra dretà Calvo Sotelo com a causa principal de l'aixecament feixista; i fa uns mesos els historiadors de l'establishment i amics del l'expresident Aznar titllaven a Negrin de dictador, adjectiu que contrariament no acompanyava a Franco. Estaria bé que els partits d'esquerra, portessin als plens dels ajuntaments menorquins una proposta de condemna de l'aixecament feixista de 1936. Seria interessant saber quina postura té al respecte el PP de Ferreries.

75 anys (II).

2011-07-18T21:38:00.002+02:00

Són molts els interessos i les idees que el juliol de 1936 entraren en disputa. D'entre tots ells, el pitjor s'aixecà victoriós. Tres anys de guerra i després 40 anys de dictadura. Molts militants d'organitzacions d'esquerres moriren en combat, foren assassinats i silenciats. Res tornaria a ser igual.

A vegades em demano per què la gent treu la bandera “nacional” per celebrar una victòria en un partit de futbol, o com pot haver-hi gent de l'illa que es senti orgullosa de ser espanyola. Resulta fàcil d'entendre: 40 anys d'assimilació del franquisme i la pèrdua de milers de persones compromeses amb la construcció d'un món millor es fan notar. No estem en un moment d'efervescència ideològica, ans el contrari, estem mancats d'ideologia. El franquisme va fer la seva feina, i va tenir molts col·laboradors que es feren d'or després del 1975. Ho hem tolerat tot: tenim la bandera del franquisme, tenim l'hereu del franquisme com a cap de l'Estat i un model territorial que ofega a les nacions que anhelen la llibertat. Tenim una llengua que es mor. De fet, fins i tot tenim grups de gent indignada al carrer que fins fa quatre dies no sabien que era una assemblea; una gent que és hereva d'una educació basada en la crítica destructiva incapaç de saber canalitzar les propostes per vies polítiques com ara podrien ser les CUP a Catalunya o Bildu a Euskal Herria. Aquests indignats pensen que la política és limita als partits existents, quan la ciutadania ha de tenir capacitat suficient per a crear-ne de nous: però açò és demanar massa esforç. Esforç i compromís és el que hem perdut en relació al 1936. Aquell any la gent es va mobilitzar per lluitar contra el feixisme. Avui, al 2011, tenim els fills dels guanyadors d'aquella contesa a les institucions. Ens costarà recuperar-nos, sobretot si els partits d'esquerra es deixen embambar per l'establishment neoliberal que té coma objectiu essencial no deixar pensar a la gent.

75 anys.

2011-07-17T12:03:00.001+02:00

L'alga forma part de l'illa.

2011-07-11T22:48:00.003+02:00

La setmana passada, el Consell Insular de Menorca va ordenar retirar l'alga de les platges de Macarella i Son Saura. El PP aposta per la política turística basada amb els dos elements tradicionals: sol i platja. L'objectiu és enganar al lector i convertir les platges amb la imatge distorsionada que els empresaris volen vendre a l'exterior. Els nous governants perden el seny. Eliminar de manera artificial l'alga de les platges pot tenir conseqüències negatives irreparables. Tot perquè els “pijos” de torn puguin banyar-se sense notar l'acaricia de les algues. Ja hi ha urbanitzacions on s'encarreguen de tenir l'arena sense restes de posidònia. Si a qualcú li molesta l'alga, doncs que vagi a una altra platja, és així de senzill.

El nou Consell Insular continua amb un discurs absolutament desfasat. La crisi econòmica no ha afectat a Mallorca i al País Valencià de la mateixa manera que a Menorca? Algú pensa que només amb el sol i la platja es podrà competir amb Croàcia o Turquia?

Resulta evident que construir més hotels i més apartaments és hipotecar el futur de Menorca. Parlen de col·locar camps de golf a l'illa, com si en una extensió de 700 km2 no n'hi hagués prou amb un. Retirar l'alga de les platges és infantil i poc seriós. Tot per acontentar al sector turístic, especialment l'hoteler. Els hotelers poden estar contents, sempre rebent el favor dels dirigents com si d'una “república bananera” és tractés. Sol i platja i tot inclòs són reminiscències d'unes polítiques arcaiques que foren la bandera de la balearització. Amb el PP governant el Consell de Menorca, tornam al passat, tornam a l'era de destruir el present per esclavitzar el futur.

Cortina de fum per Sant Joan.

2011-07-04T21:13:00.002+02:00

Ara que s'ha refredat un poc la cosa, jo també vull donar el meu punt de vista sobre les festes de Sant Joan de Ciutadella. La primera impressió va ser la de sempre: molta gent, molts cavalls i molts borratxos. Cada any em sembla igual, amb les mateixes queixes. Queixes que s'accentuen quan les festes toquen dies del cap de setmana.

Ara bé, és una llàstima que la gent no pugui comportar-se. Ho dic, sobretot, per ses avellanes. Què hem d'esperar d'una societat retrògrada que veu a la dona com a un objecte? Si els capellans ja duen una ardor que fa por, imaginau es jovenets aquests que com a referent prenen els estereotips televisius. Malament anam.

De depravats n'hi ha per tot. El que més m'ha indignat però, és que s'ha aconseguit amagar el debat que, per a mi, és més important. El tema de les avellanes i del no respecte a la festa, és una qüestió de sentit comú i d'educació. Però el tema del caixer senyor és espantós. No entenc com els ciutadellencs cedeixin el protagonisme principal a un home que ni tan sols sap xerrar la llengua de Ciutadella. El paperot que va fer el caixer senyor a sa convidada va ser monumental. Tant de fanatisme vers la festa per part dels ciutadellencs, però després deixen que els capellans i els nobles peninsulars facin el que els hi doni la gana. S'hauria de fer un estudi de la societat ciutadellenca per esbrinar perquè toleren aquests abusos de les classes benestants. Quan llegeixes sobre ses festes, te n'adones que no sempre “ha estat així” com ens volen fer creure. Els ciutadellencs s'ho han de fer mirar, perquè de ben segur, ells mateixos són els primers que no viuen les festes com es vivien fa trenta anys. Tot aquest desgavell ha contribuït a construir la festa del segle XXI. I després hem d'aguantar als conservadors dretans que han aconseguit que xerrar de determinats aspectes esdevingui tabú. Sempre diuen que no hi ha que mesclar política i festa, però ells han portat a Bauzá i als seus guardaespatlles al balcó de l'Ajuntament. Ells amb la dinàmica de la por i la imposició del tabú aconsegueixen conservar els elements més retrògrads. No xerrem de política durant els preparatius, deixem que la noblesa escolleixi als caixers pagesos i que qualque menestral posi els diners sobre la taula. Bona feina ha fet l'extrema dreta... Una llàstima. Noltros, almenys a Ferreries, hem d'aturar els peus als fanàtics: aquells que volen dogmatitzar la festa, aquells que no saben que la societat és líquida i que la festa es perpetua en un canvi constant.

Vergonya em faria a mi ser espanyol!

2011-06-24T01:13:00.001+02:00

Entre espanyolistes i botiflers nostàlgics del franquisme ho tenim clar. No ha trigat massa el govern de Bauzá ha atemptar contra la nostra llengua. Aquests del PP, que s'estimulen penjant crucifixos gegants a les parets dels despatxos públics, perquè òbviament, no poden enganxar el retracte del dictador -ja els hi agradaria a alguns-, no s'han pogut contenir i han passat directament a l'atac. Primer l'Ajuntament de Ciutat i ara el govern “baleà”. Hem tolerat durant anys que els espanyols vinguessin a la nostra illa a treballar, els vam acollir, i molts van fer riquesa. Ara resulta que els fills d'aquesta gent, no volen xerrar la nostra llengua i ens diuen a nosaltres que som uns intolerants i uns dictadors perquè els imposam el català. Açò de la imposició del català és la xorrada més gran que he escoltat mai. Amb aquesta excusa han creat una catalanofòbia que no té límits. El més fort és que els espanyolets que afirmen que el menorquí no és català, resulta que tampoc xerren el menorquí. En tenen prou amb el castellà. I ara aguanta en Bauzá i els seus experiments: que cony ha de venir un pallo de Madrid a dir-nos, que si volen els pares, podran escollir per als seus fills el castellà com a llengua principal a l'ensenyament primerenc a Menorca. I si jo vaig a viure a Madrid? Podré triar que els meus fills estudiïn en català? Molt de botifler hi ha a Menorca. Tota la premsa escrita de l'illa és en castellà. Vaig a botigues i la majoria ho tenen tot indicat en castellà, vaig al super i per megafonia canten les ofertes en castellà... Vergonya, a Menorca només s'imposa una llengua: la de Castella. Tots els botiflers i espanyolets que vulguin destruir-nos com a poble, que sàpiguen que trobaran resistència. Vergonya em faria a mi ser espanyol!

Eclipsi.

2011-06-16T16:52:00.003+02:00

Fins el 2018 no tornarà haver-hi un eclipsi com el de la passada nit. La lluna d’ahir em deixà dues impressions: una de màgica, poques paraules poden descriure un fenomen natural de tanta bellesa; i l’altra d’incertesa. Pensava amb Menorca, amb Ferreries, amb el que ens tocarà patir. Seran 4 anys durs. Les notícies que amollen els mitjans de comunicació no són gens esperançadores: camps de golf, desdoblament, la llengua, retallades, Carlos Delgado... És com si l’harmonia del poble s’hagués trencat donant pas a la foscor més absoluta. El carrer comença a xerrar, i les notícies que venen de l’Ajuntament no són bones: ens volen fer retrocedir 8 anys...

Continuo pensant amb els centristes. És hora que la gent comenci a xerrar i que se n’assabenti de qui comanda aquest partit. Aquesta gent, sota la demagògia del discurs de l’equilibri i el centre –discurs que només es pot creure amb un cervell amb poques neurones, ja que les persones som prou madures per crear-nos una opinió i poder escollir entre dues o vàries opcions-, només es mou per interessos urbanístics. Com que l’Entesa mai fallirà davant el xantatge urbanístic, el PP es converteix en el millor dels aliats. Aquest és el principal argument del partit que s’ha abstingut en les votacions. El més trist de tot, és que l’esquerra de Ferreries té més vots que el PP i UMe junts... Esperem que al 2018 el panorama sigui millor. De totes maneres, ahir, la lluna no s’apagà completament, aquell vermell simbolitzava la lluita, la defensa que haurem d’emprendre aquests 4 anys per salvar els nostres drets i la nostra cultura.

Centrats per la dreta.

2011-06-08T17:39:00.004+02:00

Després d’haver paït els resultats de les eleccions del 22 de maig, encara es succeeixen esdeveniments que no deixen de sorprendre. El primer de tots és l’actitud d’UMe o UM€. Des de 2007 l’agrupació de centredreta es troba en caiguda lliure a Ferreries. Sense o amb regidories, els centristes conservadors se’n van directes cap a la desaparició com a partit. Així i tot, a dia d’avui, encara són tan decisius com fa uns anys. La seva actitud i la seva manca de compromís amb Menorca els ha portat a donar la batllia de Ferreries al PP. UMe, que desitjà imitar al seu homònim mallorquí en el pitjor dels moments, s’ha deixat emportar per una senyora des Castell que no ha fet més que accelerar la velocitat d’un vaixell que navega sense rumb cap a l’abisme. Encara que ens diguin que les agrupacions locals del partit han decidit lliurement, s’ensuma una olor putrefacte que evidencia un important deliri de poder de la senyora del llevant insular. Ferreries juga amb dues opcions: donar la batllia al PP o donar-la a l’esquerra. L’abstenció en un moment transcendent com aquest és apostar per una de les dues possibilitats. UMe es pensa que si s’absté no haurà de respondre davant la història per ser el principal causant de donar a Ferreries els primers 4 anys de govern de la dreta més espanyolista des del 1975. El més sorprenent de tot, són els arguments, o més ben dit, la manca d’arguments dels centristes per justificar l’abstenció. El PP tindrà un greu problema durant aquests 4 anys que venen, el mateix que haguessin tingut l’Entesa i el PSOE en un hipotètic govern amb els centristes de Ferreries. Aquests giraran la truita quan els hi vengui en gana, i dispararan els darrers cartutxos per obtenir concessions acords amb els seus interessos. UMe demostra que és un partit que no defensa els interessos de Ferreries, sinó els interessos particulars d’unes quantes famílies. No s’entén tampoc que no vulgui portar regidories, el poble no es creu aquesta imatge irreal de voler rentar-se les mans. L’única legislatura en què els centristes no portaren regidories van perdre 500 vots... Quasi res. De totes maneres, cal tenir en compte que el candidat popular surt de les files dels centristes. El futur batle sap apostar al cavall guanyador, i aquest no està dissecat.

Ja han arribat.

2011-06-02T15:49:00.000+02:00

El resultat de les eleccions del 22 de maig amaguen per a Menorca un futur obscur. Ja només ens queden uns pocs escalons per pujar al sense sentit de l’espanyolisme total. Vist les vomitives imatges sobre alcaldables valencians renegant de la seva llengua materna, i girant la llengua davant les crits feixistes que exigeixen el castellà, només puc dir que no ens quedarem asseguts mentre veiem desaparèixer el menorquí de la nostra illa. No poden posar l’excusa que el PP ja havia governat al Consell Insular de Menorca o al Govern balear. Bauzá no és en Cañellas, i com Camps, persegueix la implantació del castellà en tots els àmbits de la societat.

De la mateixa manera que tots els militants i votants del PP al País Valencià són responsables de l’aniquilació de la llengua autòctona, a les illes, tots aquests menorquins botiflers que han votat al PP, seran responsables de totes les agressions que a partir d’ara afectaran la nostra llengua. Ja veurem que diran els botiflers d’aquí uns anys, quan xerrin en menorquí, i la gent els comenci a insultar perquè no ho fan en castellà. Ja veurem que passarà a Ferreries si finalment és batlle aquest senyor que també prové del llevant peninsular.

Haurem d’anar en compte amb IB3, i també, igual que a València, s’alçaran veus contràries a TV3. Si la catalanofòbia ja és ben present a l’illa, ara traspassarà tots els límits imaginables. 4 anys donaran molt, però estarem ben atents, sobretot per respondre a totes les agressions que es cometran sobre la nostra llengua. Ara torna a sonar el model del trilingüisme... Ja hauran d’explicar d’on trauran els professors per poder fer les classes amb anglès? No hi ha diners, però volen burocratitzar encara més l’ensenyament. Aquests del PP es pensen que som curts. La gent va votar, però hem de recordar que a Alemanya, fa uns quants anys, Hitler també es va presentar a unes eleccions.

Qué putas dises, peró?

2011-05-28T15:36:00.001+02:00

http://www.youtube.com/watch?v=mgopJ9EsB_E

Després de l'hivern sempre ve la primavera.

2011-05-23T20:22:00.006+02:00

Ahir s'anunciava el guanyador de la Palma d'Or del festival de Cannes. Entre les pel·lícules nominades, Melancolia, de Lars Von Trier. Em considero un admirador del polèmic director danès, no deixaré de veure el seu cinema. Les seves frases relacionades amb Hitler, pronunciades fa uns dies en la presentació del seu film, van ser tretes de context i es convertiren en una peça de carn per a les masses afamades. Fins i tot li costaren l'obtenció del títol de persona non grata a Cannes. Von Trier hauria d'aprendre de Terrence Malick, guanyador del certamen amb la pel·lícula “l'arbre de la vida”. A Malick no se l'ha vist pel festival, home misteriós prefereix mantenir-se al marge de tant estropici. Ni tan sols es trobava allà per recollir el millor premi que se li pot donar a un cineasta. Malick i Cannes han esdevingut l'única nota positiva d'un diumenge per oblidar per a molts menorquins...

El blau s'ha estès majoritàriament a totes les illes. Formentera s'ha salvat. La corrupció ha comptat molt menys que la fracassada lluita contra la crisi. L'escàndol del regidor d'urbanisme del PP de la Ciutat de Mallorca no ha passat factura, tampoc el metro -o litre- de la mateixa ciutat. Avui la fiscalia anticorrupció sol·licita 21 anys de presó per a l'exconseller balear de comerç i uns quants anys més pel director general de promoció industrial del mateix govern. Tampoc han passat factura totes les malifetes del senyor Matas. De Ciutadella val més no dir res. Els blavets tindran barra lliure a les illes durant 4 anys. Cal confiar en la tasca a l'oposició de l'esquerra nacionalista, tant al Parlament com als consells insulars. Seran 4 anys durs, però resistirem. El PSM gairebé ha aconseguit 2 consellers a Menorca. Cal tenir present que aquesta ha esdevingut una campanya ferotge, on el PP ha emprat tots els mecanismes per decantar la balança: els dos diaris escrits de l'illa han fet campanya pels conservadors. Açò sumat a la idea que el PP és l'únic salvador de la pàtria i la mala estratègia del PSOE han donat lloc a una desfeta monumental. Monumental perquè el PP només ha obtingut 1372 vots més al Parlament en relació a les eleccions del 2007. El PSOE ha perdut més de 25000 vots. El PSOE dirigit des de Madrid ha errat l'estratègia. Subordinat al poder financer europeu ha optat per retallar; el més normal hagués estat convocar eleccions generals anticipades i deixar que el PP batallés amb la crisi que ells mateixos van provocar. Ara, posaria la ma al foc, esperarem a les properes eleccions generals per veure com el PP torna a arrasar... Només Bildu és salva de la catàstrofe general. Els abertzales bascos han aconseguit els millors resultats de la seva història – ni en temps d'Euskal Herritarrock- obrint així un nou marc d'esperança a Euskadi.

A Ferreries, davant un candidat populista que ha comptat amb tota la maquinària del partit més poderós de l'Estat, només ha aconseguit superar l'humil Entesa per 24 vots. En el moment en que les esquerres estan més desgastades i han patit el combat més demagògic dels darrers temps, la dreta només ha aconseguit 24 vots més. 24, ha valgut la pena portar a votar a jubilats amb el cotxe... Quan el rival a batre és el PP, s'ha de votar, i sobretot als pobles. Al final, com intuíem, el moviment del 15-M ha beneficiat al PP. Tota aquesta gent que es considera d'esquerres i no ha anat a votar a les municipals em fan pena. El PSOE és patètic, però el PP és molt perillós, sobretot per aquella gent que s'estima la llengua i el territori. Enhorabona al PP per la victòria, però darrera l'hivern més fred, sempre torna la primavera.

Nit de terror.

2011-05-23T00:09:00.004+02:00

Ja ens podem preparar! Em fa una mica de gràcia... Jo, com ja vaig dir, amagaré els quatre duros que em queden, no sigui cosa que vengui un "xoriço" blavet d'aquests... Ja onejen les banderes espanyoles a les illes... Ja veurem quants llocs de treball creen aquests, i quant de ciment llancen sobre la natura...

Ni PP ni PSOE.

2011-05-20T17:08:00.002+02:00

Cenetenars d'imputats per corrupció a les files del PPSOE. Qualsevol opció política d'esquerres serà bona, per petita que sigui. Però cal anar a votar, l'abstenció només beneficiarà al PP. Esperem que els corruptes no guanyin a les illes -és complicat, però si la gent no va a votar diumenge, serà inevitable-.

Més democràcia, no al bipartidisme!

2011-05-18T15:49:00.002+02:00

Aprovo qualsevol intent per aconseguir un major índex de democràcia. Qualsevol discurs democràtic que suposi limitar el poder dels dos principals partits de l’estat espanyol és positiu. Els arguments que demanen la recuperació de la política per frenar el despotisme de les elits econòmiques són lloables. Encara que sigui a les portes d’unes eleccions municipals, i autonòmiques en alguns llocs, el més important és que hi hagi continuïtat en les demandes. No valdrà tornar a casa per sortir dos anys més tard per tornar a batallar davant les eleccions estatals. La cosa és complicada, però si no s’organitza i es manté una estratègia política, qualsevol mobilització com aquesta, que demana més democràcia, no servirà de res. Què s’espera que facin ara els polítics de torn? No convocaran eleccions anticipades al congrés.... La qüestió ara, és no votar al PP ni al PSOE, primer cal començar per aquí. Massa tabús existeixen també en la política, les idees hi són, només cal agafar-les. L’enemic té un nom, i li poden dir el que vulguem, però per a mi és diu capitalisme.

M’ha cridat l’atenció, en motiu de les acampades per demanar més democràcia, el missatge que diu que les persones no som mercaderies... Aquesta gent ha de saber que mentre es practiquin polítiques liberals sempre serem mercaderies. Estudiam per ser competitius, per fer que uns pocs guanyin a costa de nosaltres. Ens diuen que pagar impostos reverteix amb nosaltres, però jo només veig coses que no serveixen de res per a Menorca: l’AVE, l’aeroport de Barajas, el Prat, el “metro de Palma”. Deixam que els bancs i les multinacionals es forrin, no som capaços de posar un límit als seus beneficis. Quan els empresaris es cansen de nosaltres, ens foten al carrer –quanta gent a Menorca, que treballa a l’estiu, la foten al carrer passats tres anys per no fer-los fixes discontinus?- Per no ser mercaderies hem d'abandonar el capitalisme salvatge. Desitjaria que a partir d’ara, d’aquestes protestes, s’iniciés un camí nou que ens conduís cap a una democràcia més representativa. Però la realitat, per desgràcia, és ben diferent. Ahir en Camps es va donar un bany de multituds, i tot sembla indicar que en Ramón Bauzá serà el nou president del govern de les Illes Balears... Ara mateix, açò és el que em preocupa.

Acusacions sense fonaments. No tot és ETA.

2011-05-12T19:23:00.000+02:00

El Sinn Fein ha aconseguit el segon lloc a les eleccions celebrades fa uns dies a Irlanda del Nord. Amb tot el que ha passat a Irlanda, els nacionalistes irlandesos s’han erigit com un element importantíssim a l’hora de consolidar la pau. A Escòcia la victòria se l’emportaren els nacionalistes, aquests ja han comunicat que celebraran un referèndum per a la independència. Londres ha anunciat que no posarà cap obstacle a la consulta.

Espanya insisteix, sobretot per boca del PP, en esdevenir un miratge de democràcia. Quina diferència entre els britànics i els espanyols!

Vista tota la parafernàlia que s’ha muntat amb Bildu – ETA i tot el debat sobre la lluita, la por i les bombes sempre ha estat emprat pel PP per a l’obtenció de vots- no és d’estranyar que el conservador més conservador de l’illa s’hagi afanyat a vincular al PSM amb ETA. Només per mostrar el suport a que una candidatura pugui presentar-se a unes eleccions que els espanyols sempre ens venen com a democràtiques. Opinar sobre la legitimitat de Bildu a presentar-se a les eleccions i mostrar-li suport públicament, és motiu per vincular-se amb ETA? El PP no sap encara el significat de la paraula democràcia, massa franquistes tenen a les seves files. Massa acostumats a que durant 40 anys no van tenir massa problemes per consolidar la seva manera de fer i les seves idees. Els del PP es posen les mans al cap perquè un ex pres d’ETA, al sortir de la presó, va mostrar una pancarta de suport a Bildu. Què passa? Què la gent no té dret a votar? Què hagués passat si l’etarra hagués mostrat una pancarta del PP? Xerrarien d’il·legalitzar el partit conservador? El que ha de fer el PP és preocupar-se de netejar la seva imatge, una imatge tacada de colacao i nombrosos escàndols de corrupció. Els simpatitzants del PP s’han de demanar si els britànics són demòcrates. Deixar que el Sinn Fein treballi per a la pacificació i la normalització política d’Irlanda del Nord no és ser demòcrata? La imatge que dóna l’estat espanyol és patètica. Ja poden guanyar totes les eleccions que vulguin aquests del PP, però n’Alí Baba al costat seu, era un bon home. Jo per precaució, amagaré els quatre duros que tinc estalviats...

Enquestes.

2011-05-10T16:24:00.003+02:00

Evolució dels vots a les darreres eleccions de Ferreries:

Ja poden fer enquestes els del diari catòlic. A la treballadora que feia les enquestes li costava entendre el menorquí. Tampoc sabia que l'Entesa era l'Agrupació d'Electors Entesa de l'Esquerra de Ferreries. La caiguda del PP de Ferreries serà encara més grossa. Els gràfics mostren com el PP cau des de 1995 i el PSOE i l'Entesa pujen des del 1999. Els centristes... sense comentaris.

Bildu serà a les eleccions!

2011-05-06T01:20:00.004+02:00

Bildu es podrà presentar a les eleccions del 22M

Bildu serà a les eleccions.

El TC ha decidit que Bildu pot presentar-se a les eleccions

Far West.

2011-05-04T22:36:00.002+02:00

Millor veure una pel·lícula de Sam Peckinpah que veure les notícies de la tele. No sé fins on arribarem. Qualque dia ens adonarem de totes les mentides que ens venen. No es tracta de ser reiteratiu amb Bildu, però no entenc com el president del govern espanyol pot justificar la mort d'una persona (realment són unes quantes) i després exigir als independentistes bascos que rebutgin la violència. Que al president espanyol li sembli bé que un escamot ianqui pugui actuar a la seva en un país estranger per matar a una persona i al seu seguici, després agafar el cos i llançar-lo al mar, és mala senyal. Que sigui mort o no Bin Laden m'és igual. Que els polítics estiguin contents sobre com els ianquis han obtingut la informació -mitjançant tortures brutals- i de com s'ha desenvolupat l'operació de venjança és surrealista. Què haurem d'ensenyar ara a les escoles? Obama va dir que s'havia fet justícia. Si haguéssim de seguir el seu exemple de justícia (el tir al cap) segurament no en sortiria ben parat, i açò que té un premi Nobel de la Pau. De totes maneres, ens hem de creure el que diuen? El problema és l'exemple que donen: violència i més violència.

Democràcia?

2011-04-27T16:50:00.003+02:00

Espanya sempre hem decep. Aquest post el volia dedicar a Bildu, a Sortu, al Partit Comunista de les Terres Basques, a Batasuna... en definitiva, als abertzales bascos i a la llei de partits. Però no, la meva indignació és tal, que prefereixo parlar de la no democràcia espanyola.

Cada vegada penso que anar a votar no té massa sentit. Fa uns dies varem veure com el president de la Generalitat de Catalunya votava en un referèndum a favor de la independència i com després, al Parlament, s’abstenia contra la proposició de llei de Solidaritat Catalana sobre la independència. Veure com el govern espanyol, abraçat amb el PP sota el lema de “tot és ETA”, decideix qui pot presentar-se a les eleccions i qui no, em fa fàstic. No han condemnat ja la violència? Què més han de fer? Dir que són del “Real Madrid” i canten el “cara al sol” quan van a treballar i resen el rosari abans d’anar a dormir? Vergonya d’Estat! Resulta que ho tenen tot “atado y bien atado”, la bandera espanyola és la bandera amb els colors del franquisme; el Rei va ser imposat per un dictador feixista; i la transició va suposar que els buròcrates del franquisme es fessin amb el poder de l’Estat; i el PSOE va crear els GAL per lluitar contra ETA; i el PP va manipular de manera escandalosa la televisió durant el seu darrer mandat per no reconèixer que havia portat a l’Estat el terrorisme d’al-qaeda culpa de la invasió de l'Iraq; i van privatitzar telefònica, empresa que ara acomiada un munt de treballadors mentre els seus directius es reparteixen beneficis escandalosos... No acabaríem mai. Per què no modifiquen la llei i obliguen a que els partits amb precedents de corrupció no puguin presentar-se tampoc a les eleccions? El que més m’indigna és el silenci de la majoria de la gent. El PSOE amb UGT i CCOO ens han clavat una reforma laboral que ha esdevingut una farsa total a l’hora d’intentar sortir de la crisi econòmica. Ens han augmentat l’edat de jubilació i els anys de cotització... i nosaltres ens hem tapat les orelles, els ulls i la boca. Els sindicats convoquen vagues quan tot està decidit perquè viuen de les ajudes del govern, els necessiten. Tot fa pena. I ara volen que anem a votar? Votar què? Jo vull la independència, i qui me la pot oferir? És tan patètica la democràcia que el 22 de maig molts votarem una opció política perquè no en surti una altra... És així de trist. Per què els ajuntaments d’esquerres no aproven mocions de solidaritat amb Bildu? Per què els partits no es queixen de la manca de democràcia? El problema és que ningú vol perdre la cadira, i com que els mitjans de comunicació ja fan campanya tot l’any a favor del capitalisme i de tot allò que és políticament correcte, l’esquerra, per no perdre vots, és capaç de trair a tots els seus ideals... Ja li van bé a l’Estat i als poderosos les televisions, ja que aquestes, l’únic objectiu que tenen és que la gent no pensi. El 12 d’abril de 1931 també va haver-hi eleccions municipals, almenys en aquell any, la gent i molts polítics van tenir els pebrots que l’ocasió requeria.

Herois de Pau Freixas.

2011-04-26T16:05:00.005+02:00

El bon cinema té la capacitat de transportar-nos, i encara que soni a tòpic, res millor que mirar una bona pel·lícula per desconnectar. Aquests dies de vacances, de xerrar de temes d’actualitat als dinars amb amics i família, d’adonar-se’n del mal color del panorama polític; el cinema, la música i la lectura han esdevingut vies d’escapatòria imprescindibles.

Ahir TV3 emetia “Herois” de Pau Freixas. La pel·lícula és un viatge al passat, un exercici de nostàlgia, una meravella pels qui hem viscut els anys 80. Els protagonistes no només són els cinc fillets que viuen un intens estiu en un lloc de la costa catalana. També ho som nosaltres, ja que mentre visualitzes el film, et persegueixen els flashos de la nostra infància. Tinc la sensació que eren temps que es vivien intensament, diferents als actuals. Ara, és més important immortalitzar un moment amb una fotografia per penjar-lo al facebook que no pas viure’l. No teníem mòbils, podíem estar sense localitzar durant moltes hores. Aprofitàvem el temps jugant a la marina de sa Rovellada, o a la de Son Mercer, o pujant amagats per les tanques de Son Tem... L’esperit de sentir-se lliure... i com no dir-ho, d'al·lucinar en colors per qualsevol cosa: una excursió per un barranc d’Algendar desconegut i fer front a aquelles persones que no et deixaven passar pel camí, o senzillament esperar a trobar per qualque porxo quelcom que convertís un capvespre en una aventura. Pau Freixas juga amb tot açò, amb els records i amb pel·lícules com “the goonies” o “stand by me”, per transportar-nos al nostre passat.

Fanatisme religiós.

2011-04-22T08:31:00.004+02:00

Què pensaria la majoria de la gent que es passeja aquests dies disfressats amb creus pels pobles de l'estat espanyol, si els musulmans o una altra religió decidís manifestar la seva fe pels mateixos carrers ocasionant les mateixes molèsties derivades de les processons catòliques? Segurament no els hi agradaria massa aquesta llibertat religiosa. Entendria que aquesta gent, igual que fan a Brasil amb la samba del carnaval, desfilés per un espai per a l'ocasió sense molestar als veïns que ens importa ben poc aquesta litúrgia. Veure el grau de fanatisme que hi ha, per exemple a Andalusia, fa por. La gent plora si plou perquè les estàtues no poden sortir al carrer... Quina imatge donen davant tot aquesta gent que pateix degut a desgràcies com les del Japó o derivades de qualsevol guerra? El catolicisme ocupant l'espai públic. Després ho voldran fer els musulmans, i res de res... Aquests si que són uns integristes diran els bons feligresos! El que ha de començar a fer l'església és investigar a fons tots els seus casos de pederàstia, fins i tot, investigar aquelles parròquies netes de qualsevol sospita. Ara ha arribat el torn d'Eivissa, a veure quan toca a Menorca. Aquests dies, davant tant de fervor catòlic, cal anar amb compte, sobretot els més petits.

Dormidora.

2011-04-19T19:32:00.003+02:00

Cascall, planta que dóna color a la primavera menorquina. Flor estigmatitzada, com moltes altres. Antigament els menorquins l'empraven per apaivagar determinats dolors. Es complicat veure'n moltes de juntes, però al voltant d'una sèrie de llocs, és fàcil trobar-la.

Camp de batalla: s'Enclusa.

2011-04-12T17:08:00.001+02:00

El PP no deixa de sorprendre, ara converteixen s’Enclusa en el seu particular camp de batalla. La premsa illenca també juga el seu paper avivant el foc amb enquestes i conceptes que no venen a compte. Avui parlen del “tripartit” de Ferreries, concepte desgastat políticament pel famós trident català. Una manera de voler desestabilitzar el bon funcionament de Ferreries.

Fa temps que la gent hauria de saber que les coses no cauen del cel. Poder comprar s’Enclusa i que les instal·lacions haguessin de revertir damunt el poble s’havia demostrat al llarg dels anys com una quimera. Quedava clar que era necessari un projecte fort i sostenible per poder aconseguir un ús públic de s’Enclusa. La proposta de convertir les antigues instal·lacions militars en un centre d’interpretació de la Reserva de la Biosfera era una oportunitat que ningú podia deixar fugir. Un procés de participació donava l’opció d’aconseguir un espai per a les entitats del poble, sempre emmarcat dintre de la globalitat del projecte. D’aquesta manera es feia front a una reivindicació històrica, i el poble de Ferreries, i Menorca en general, en sortien plenament beneficiats. Aquest centre, alhora esdevindria un punt important per a Ferreries, i segurament atrauria visitants al poble.

És evident que cada ferrerienc tindria una iniciativa diferent – no només diferent amb el centre d’interpretació, sinó amb l’imaginari individual de cadascú- per a s’Enclusa, però cal ser conscients de la importància del consens alhora de tirar endavant un projecte com aquest. Per què el PP no va protestar enèrgicament quan va acabar tot el procés participatiu sobre els usos de s’Enclusa? Ho fa ara mogut per interessos electoralistes. No té cap sentit, a un mes vista de les eleccions posar-se a especular. Ja han especulat prou a Ciutadella, i els ciutadans estem cansats de tanta estratagema política, el que volem són projectes sòlids, i el del centre d’interpretació de la reserva de la biosfera a s’Enclusa ho és. Si és una qüestió de diners, el que pot fer el PP és reclamar tots els bitllets llançats amb el Menorca bàsquet.

No calen corbates.

2011-04-08T17:52:00.000+02:00

Molta renou aquests dies per Ciutadella. Molt soroll hem patit aquests darrers quatre anys culpa de les malifetes del PP. Just s’inicià la darrera legislatura i es començaren a destapar escàndols: Palma Arena, rates, metro, colacao, les “juergues” d’un regidor de l’Ajuntament de Palma, etc... Ara citur, i a veure tot el que vindrà després. El que més m’ha cridat l’atenció però, és l’actitud del PP de Ciutadella. Voler allunyar-se de tot, argumentant que els acusats, imputats, responsables o sospitosos ja no pertanyen al seu partit, és ridícul. La pregunta és, a quin partit pertanyia aquesta gent quan van cometre els suposats delictes? La resposta és senzilla: al PP.

També n’hi ha que diuen que açò forma part de la campanya electoral del PSOE... Ara resulta que els del PP hauran de demanar hora a la justícia per anar a declarar! Menysprear a la gent de tal manera, pensant que els electors som imbècils i mesurar l’actuació judicial des de la perspectiva dels vots, és surrealista. Hem robat molts diners, però per favor, no ens detinguin fins després del 22 de maig! Açò només es digne d’una societat caciquista i ultraconservadora.

Sembla que els partits majoritaris tenen com a principal objectiu, a part d’omplir-se les butxaques, desvirtuar la política. El PSOE no sap a que juga. Demana la retirada - i retira- les tropes de l’Iraq, però manté soldats a l’Afganistan i ara col·labora amb els assassins de l’OTAN atacant un Estat sobirà com és Líbia. El PSOE està massa pendent de les enquestes que li donen una desavantatge considerable en relació al PP. Així mira també de pescar a les aigües brutes dels populars i calla davant l’atemptat a la democràcia que suposa la no legalització de SORTU.

Escoltar als líders del PSOE fa rialles, però veure l’actitud dels líders del PP fa molta por. Només cal recordar l’entrevista que es va fer al cap dels populars en un canal de televisió afí, quan una simpatitzant li preguntà sobre les mesures del PP a l'hora de crear llocs de treball. Aquell fet em demostrà que l’Estat espanyol no ha avançat massa des dels “bichitos” de Colza i “los hilitos” del Prestige. A aquest senyor de “los hilitos” el volen fer president del govern central.

Darrera les corbates d’aquests senyors només hi ha el buit. Tanta corbata per a què? Que agafin un càvec hi vagin a treure ortigues!

Aces High, un compte pendent.

2011-03-30T18:42:00.004+02:00

Quan era més jovenet anava a veure els "Pix de Kristo" i també als Sir Urien, i la veritat és que xalava molt. Aces High han encertat i sense cap intenció de polemitzar, penso que ara si tenen al millor cantant. Esperem que facin més concerts, i que aquells que no vam tenir la sort d'escoltar-los a l'Akelarre els poguem veure ben aviat. Gràcies per la recomanació i up the irons i Aces High!

De Txernòbil a Fukushima passant per Menorca.

2011-03-27T23:21:00.005+02:00

A la xarxa hi ha nombroses imatges sobre Txernòbil. Són tristes. Era molt petit aquell 26 d'abril de 1986, però segurament, des que em van xerrar seriosament d'aquella catàstrofe, m'he manifestat sempre contrari a l'energia nuclear. Què pot portar de bo el que va destruir Hiroshima i Nagasaki? Per poder mantenir la nostra despesa energètica, cal posar en risc el planeta? Des de la nostra petita illa, tenim tendència a passar de tot. Dissabte només havíem d'estar a les fosques una hora, i a molts de llocs ni açò! Almenys a Ferreries els carrers romangueren sense llum. O començam a conscienciar-nos o la Terra subsistirà 100 anys més i prou. Ja ens poden dir el que vulguin sobre els índex de radioactivitat emesos... La catàstrofe de Fukushima és brutal. La radioactivitat ha arribat a la mar. Què passarà ara al Japó i als països del voltant que destinen molts recursos a la pesca? I Tòquio... si miram Txernòbil, jo no estaria massa tranquil.

Com deia, hi ha moltes imatges sobre Txernòbil... Per il·lustrar aquest petit escrit he escollit aquesta del planeta. Diuen que el núvol radioactiu no va travessar els Pirineus, però per arribar a Menorca, no cal fer-ho...

En vermell el núvol radioactiu el 27 d'abril de 1986. Aquell dia va ploure a les illes.

El circ de l'ONU.

2011-03-21T15:26:00.002+01:00

Matar en nom de les Nacions Unides. Què passa amb Israel quan massacra al poble palestí, o el Marroc, quan actua amb tota la brutalitat possible contra els sahrauís? Per què no bombardeja l' OTAN a Bahrain després que forces saudites hagin atacat als manifestants o per què no ho fan contra l'Aràbia Saudita, país totalitari i còmplice dels assassins? És estrany com la Cort Penal Internacional no actua mai de la mateixa manera. Tampoc ho fan els mitjans de comunicació...

L'ONU és una vergonya, el dret de vet de 5 dels membres del seu consell de seguretat fan que aquest organisme sigui una broma de mal gust... Els Estats Units, amb Obama al capdavant, són el circ de la destrucció. Avui toca funció a Líbia, ahir -també encara avui-, a Iraq i l'Afganistan. I és curiosa la velocitat en que es va armar la resistència líbia. S'han de col·locar armes, s'han de vendre i s'han d'emprar. Estats Units és un gran venedor d'armes, és el primer gran interessat en la guerra. I després van i li donen el premi Nobel de la pau a Obama. Una broma!

El govern espanyol demostra que és un titella en mans de les potències imperialistes occidentals. Molta boca i molta campanya alhora de retirar les tropes espanyoles de l'Iraq, però res de res a l'Afganistan, i ara contribueixen a la guerra inventada pels Estats Units i companyia. El petroli mana. Llàstima que els ianquis i companyia no vagin apostar, quan era hora, per enderrocar al tirà feixista que governà l'estat espanyol durant 40 anys. El comunisme els hi feia massa por. El món fa pena.

Units PPer Ferreries?

2011-03-19T09:55:00.003+01:00

Sona a tòpic, però la vida és plena de contradiccions. Cada vegada queda menys per a les eleccions del 22 de maig, i els partits comencen a engranar la maquinària. El PP de Ferreries, mitjançant les NNGG, ja fa dies que fan campanya a la xarxa; empren una plataforma estranya: Units per Ferreries. El nom ja ens indica que es tracta d’una plataforma populista. Aquesta mostra una contradicció espantosa i una demagògia típica de la caverna madrilenya. Penso que no hi ha cap ferrerienc que vulgui mal per al seu poble. Per tant, en certa manera, ja de per sí, la majoria d’habitants del poble estem units per Ferreries – en sentit positiu-. És de caixó, el poble fixa un lligam, almenys de pertinença, a un lloc determinat.

La plataforma, mostra imatges de rebuig cap el PSOE, PSM i l’Entesa. Volen dir que aquests partits no estan units o no fan feina per Ferreries? No saben aquests ppopulistes que el PP va donar la batllia a l’Entesa fa 8 anys, i que van governar amb ells durant 4 anys? No saben que Ferreries és el poble de Menorca amb menys crispació política i que l’Entesa va oferir al PP portar regidories per poder fer feina per Ferreries?

En certa manera, el que pretenen els units per Ferreries o les NNGG, mostrant un no saber fer, és excloure a l’esquerra. Perquè si els units només són els del PP, poca cosa faran ells sols pel poble... I si a Ferreries començam a excloure gent, malament acabarem (el PP només governarà si obté majoria, cosa que ara mateix esdevé impossible). Si el PP o els seus deixebles, l’únic que saben fer són cartellets despectius, malament van... El PP el que ha de fer preocupar-se de la seva imatge, que prou escàndols de corrupció amaga. I no ens enganaran, almenys a mi, el PP sempre ha mostrat interès per omplir-se les butxaques i beneficiar als seus, és a dir, als rics. Com s’està demostrant amb la crisi que travessam, el pa d’ahir (balearització) és la fam d’avui.

Pampalònia.

2011-03-15T19:31:00.002+01:00

Aquests dies ja es pot començar a veure... La flor de Pampalònia, mística i màgica... com la Menorca verge.

Més per Menorca.

2011-03-14T01:45:00.002+01:00

M'agrada Menorca.

Crims de guerra.

2011-03-03T17:30:00.001+01:00

Aquests dies, arran dels deliris de Gaddafi, comença a sonar la possibilitat de portar a l’encara mandatari libi davant la Cort Penal Internacional de La Haia.

Gaddafi és un tirà, no cal donar-li massa voltes. Se’l pot jutjar per cometre crims de guerra i segurament per moltes altres coses. De totes maneres, ja veure’m com acaba, si viu o mort. No és necessari ara, posar-se a pensar sobre qui ha tolerat al dictador tots aquests anys. Qui ha deixat que, com un camaleó, s’adaptés a tots els escenaris possibles. El petroli ha tingut molt a veure amb la seva figura. Europa ha sabut llepar-li el cul durant els darrers anys...

Ara s'alcen veus que demanen portar-lo davant la Cort Penal Internacional, la que els Estats Units no reconeixen. No els hi interessa... Si els EEUU estiguessin disposats a respondre davant aquest tribunal, ja haurien jutjat a tots els seus presidents i segurament els haguessin trobat culpables a tots de cometre crims contra la humanitat. Quantes morts de civils i innocents configuren les llistes de les matances perpetuades en nom de les barres i estrelles? El problema del món, és que la gent es pensa que es tracta d’una pel·lícula de Hollywood, on s’enfronten el bé i el mal. El bé, evidentment escenificat pels EEUU i els qui es sotmeten als seus interessos; i el mal, com no, amb les cares dels dirigents de Cuba, Iran, Corea del Nord, Veneçuela, etc... Hom ha d’anar en compte, com Gaddafi, ahir podries ser al costat dels bons i avui ser el pitjor de tots els dolents.... Ens és igual el que passa, se’ns en fot que Wikileaks ens digui el que ja sabíem... És igual que els ianquis hagin mort milers d’innocents entre Iraq i l’Afganistan (i sense oblidar mai les matances de civils a Hiroshima, Nagasaki, Dresden o Vietnam)... No passa res, i menys a l’estat espanyol, on varem conviure amb el nostre propi Gaddafi durant 40 anys, i no es va portar a ningú davant cap tribunal, i el poble no va tenir els collons que han tingut els libis, egipcis, etc, per fotre al carrer al dictador. Ja pot sortir a xerrar ara el president de la Comissió Europea, el senyor Barroso. Ja pot xerrar d’Europa i d’estar a l’alçada davant l’onada de les revoltes del món àrab. Ell no va tenir cap inconvenient en fer-se la foto de les Açores amb els tres grans: Aznar, Blair i Bush. Almenys els britànics s’han dignat a interrogar a Blair sobre la guerra il·legal de l’Iraq. Ja els hi va bé a Aznar i companyia que Barroso estigui al capdavant de la Comissió Europea. Quina vergonya de món!

Tornar a començar.

2011-02-23T18:09:00.000+01:00

Ja fa uns dies que l’ofensiva popular per fer-se amb el govern de les illes i del Consell Insular de Menorca omple les pàgines dels diaris. El bus turístic i la situació del camp de Menorca s’han emprat com espases per tal de debilitar al Consell. Avui és notícia que ASHOME manipulà la invitació que el CIM els hi envià perquè aquests fessin extensiva la convidada als hotelers a la presentació del bus turístic que s’ha de passejar pel Regne Unit. Així la primera notícia en relació a que els hotelers plantaven al Consell Insular era falsa. Senzillament, algú no volia veure als empresaris en la presentació de la iniciativa del bus viatger.

Ahir eren notícia les associacions satèl·lit dels conservadors dedicades al món de l’agricultura. Ens volen fer creure que el camp menorquí depèn de la llet i d’un senyor anomenat Ruiz Mateos. És lamenten que els llocs hagin d’abandonar-se culpa de la baixada del preu de la llet i de les malifetes de la gent de “Nueva Rumasa”. Però, amb els meus anys de vida, sempre he vist llocs abandonats. També he sentit dir que hi ha senyors que prefereixen veure els llocs esfondrats a que estiguin habitats. El problema del camp de Menorca, no són les subvencions, ni el preu de la llet, ni els polítics de torn, els problemes són el sistema d’amitges, la noblesa i els nous rics. Aquesta gent impossibilita que els joves puguin entrar en un lloc sense hipotecar la seva vida. És curiós com la dreta, quan hi ha una mala notícia entorn al camp menorquí, sempre acusa a la Consellera d’Economia. Ells, senyors, cacics, la noblesa de sempre... Ells estan preocupats en mantenir els seus privilegis i res més... No tot era llet al camp menorquí. Els liberals van menjar l’olla als pagesos i aquests es van llançar, empesos pel liberalisme cap a la producció de llet. Era molt fàcil quan el Caserio comprava la llet i ningú s’havia de preocupar de res... Però, i ara què? Ara a donar la culpa als polítics, és el més fàcil. Cal canviar les coses, suprimir el sistema d’amitges i anar cap a la diversificació. Hi ha que donar facilitats perquè la gent pugui accedir als llocs i explotar-los. S’han d’acabar amb els privilegis d’una gent, que és la culpable que el camp menorquí s’enfonsi. La situació és irreversible, agradi o no, s’hauran de fer els canvis, perquè en un futur, si no s’actua, no quedarà més remi que començar de zero. I poden estar segurs que es tornarà a començar.

Aturem el feixisme!

2011-02-18T14:36:00.003+01:00

El PP mostra la cara de sempre, la de la intolerància, la de l'ultracatolicisme espanyol, la del franquisme. No volem en Bauzá a les illes, perquè les seves idees i la seva manera de fer són les mateixes que té en Camps a València. Volem veure TV3 a tots els territoris de parla catalana!

Majoria absoluta.

2011-02-15T21:19:00.002+01:00

Un diari menorquí publicava aquest cap de setmana que el PP podria aconseguir, el mes de maig, la majoria absoluta al Consell Insular de Menorca. Aquesta injecció d’ànims populars venia després de la dimissió de Jaume Font a Mallorca i la creació de la seva Lliga Regionalista.

Majoria absoluta del PP al Parlament de les Illes Balears i al Consell Insular de Menorca. Açò em va fer pensar amb Mariano Rajoy, quan fa uns dies, una jove simpatitzant li va demanar sobre les seves mesures per crear llocs de treball i combatre l’atur. Rajoy –que no sabia on posar-se-, tornà a fer el ridícul com el dia “de los hilitos” del Prestige, i amb l’excusa que no entenia la seva pròpia lletra va aconseguir evadir la resposta. Vaig continuar pensant amb el PP, i l’únic que em va venir al cap –a part de la guerra genocida d’Iraq, la manipulació informativa, en Camps i el Prestige-, van ser els escàndols de corrupció del govern Matas i el xou de Ciutadella. Majoria absoluta... Reconec que em vaig preocupar. No veig enlloc cap proposta honesta del PP per a Menorca ni per a les illes. La balearització ha demostrat que tot té un límit i que la construcció sense miraments no és garantia de res. No hi ha crisi també a Mallorca? El PP i la balearització han aconseguit que un munt de gent entre els 20 i els 40 anys no tinguin estudis i estiguin ara mateix sense feina. També vaig sentir curiositat sobre la Lliga Regionalista de Font. Què pensen des de Menorca sobre aquest fet? A Mallorca és evident que un sector del PP es vol desmarcar de la línia espanyolista de Bauzá i Delgado. Què passa a Menorca? Almenys a Ferreries, afirmaria que s’imposa aquesta vessant espanyolista, i no cal fixar-se amb el candidat, només cal mirar les famoses propostes de NNGG per adonar-se’n. En moltes ocasions, s’ha demostrat que els interessos d’Espanya no són els de Menorca, i evidentment, els interessos dels rics i de la gent amb afany de poder, no són els del poble.

Fora Mubarak i que s'acabin també totes les monarquies.

2011-02-11T23:54:00.003+01:00

Esperem que arribi prest la democràcia a Egipte. Almenys ja han aconseguit fer escampar a Mubarak. Es curiós com ha callat occident durant 30 anys. Ara occident diu que no vol radicals islamistes. Jo tampoc en vull, però es veu que els dictadors, si estan al costat dels EEUU i Israel no són tan dolents. Ara n'haurien de caure uns quants més. La revolta podria tocar al Marroc... I els Borbons podríen plegar ja d'Espanya, que sinó es perpetuaran eternament... Que s'acabin ja ses monarquies d'una vegada per totes!

Gary Moore.

2011-02-07T12:16:00.004+01:00

Pausa obligada. Ens ha deixat un dels grans. És complicat escollir una cançó per homenejar-lo des d'aquí. Parisenne Walkway, en un concert homenatge al seu amic i company dels Thin Lizzy, Phil Lynott... Penso que és una bona elecció.

Ens prenen el pèl.

2011-02-02T21:27:00.002+01:00

Cartell: Josetxo Ezcurra.

Espanya és un país estrany. No m’hagués pensat mai, el març de 2004, després que el PSOE guanyés –de manera tant traumàtica- les eleccions generals a l’Estat espanyol, que gairebé 8 anys després amb els “socialistes”, encara al poder, viuríem la pitjor retallada de drets socials de la història més recent. I van de socialistes aquests que abracen els dictats de l’economia capitalista i s’agenollen davant les pretensions dels empresaris. El problema de tot açò, no és només el PSOE, també ho són els dirigents dels sindicats CCOO/UGT.

Més de quatre milions d’aturats gràcies als governs de la totxana; i els sindicats majoritaris, mentre els petits surten al carrer i es mobilitzen, s’asseuen amb els representants del govern i la patronal per dilapidar encara més els nostres drets... Tot fa fàstic. Ningú vota als bancs perquè dirigeixin la política dels estats. Poc remei té la situació: esperar a una millor conjuntura econòmica, que ben bé sabrà aprofitar la dreta d’aquest país com ja van fer al 1996, però que a la llarga no aclarirà res. Esperar un partit polític que s’oposi a les regles liberals del joc i proposi un model econòmic, si més no renovat o acord amb la defensa de l’estat del benestar, ara mateix és una utopia.

Molta gent ens pren el pèl. Des dels “brotes verdes” de Zapatero, fins a la vaga pactada del 29 de setembre... CCOO/UGT fan el joc als poderosos, s’han convertit en una eina del govern. Parlen de pacte amb els agents socials, però aquests dirigents sindicals no són més que uns traïdors a tots els treballadors, fins i tot a molts d’afiliats dels seus sindicats. Negociacions com la dels anys de cotització dels treballadors demostren la poca capacitat dels líders sindicals: no acceptar els 41 anys que proposava el govern, per després acceptar els 38,5 en detriment dels 35 actuals, evidencien una derrota majúscula. Com a ciutadà no vull perdre el que tinc, i no em val el discurs que hem aconseguit frenar la postura del govern dels 41 anys de cotització per poder-nos jubilar als 65 anys. Diuen que hi ha problemes per garantir les pensions en un futur proper. El més curiós de tot és que no hi ha problemes per mantenir als Borbons (a tots, i mira que no paren de tenir fills), no hi ha problemes tampoc per mantenir l’exèrcit a l’Afganistan i per seguir tirant diners amb armament i amb pensions vitalícies per a polítics que cobren un dineral de la iniciativa privada.

Ara ens tocarà aguantar la dinàmica crònica del bipartidisme espanyol, PPSOE. No cal preocupar-se, tenim el que volem i tenim sobretot el que ells volen. A part d’aquests 4 milions d’aturats (i seguim pujant), cal tocar el sistema educatiu. Només hem de mirar les dades sobre fracàs escolar a les Balears i sabrem del que parlam. Només hem d’analitzar el pla Bolonya (aprovat a l’estat perquè si) i veurem com els nostres governants han seguit el joc als rics i als bancs. L’altra dia sortia a la premsa menorquina que un 80% dels llocs de treball de l’illa no requereixen estudis. No cal dir res sobre aquesta dada ja que si hi pensam una mica acabarem arrabassant-nos els cabells.

La crítica política, Nícies i Daniel Chavarria.

2011-01-26T22:03:00.005+01:00

Fa anys, en un bar, vaig conèixer a una gent molt simpàtica i interessant amb les quals vaig passar moltes hores. La política era el tema recorrent en aquelles converses de mitja nit. Un dia, em van xerrar d’un familiar que era professor de la Universitat de La Habana. Aquell professor, em deien, era un gran escriptor, i em recomanaren una novel·la seva: “el ojo dyndimenio”. D’aquell home m’explicaven que havia arribat a Cuba després de segrestar una avió... Jo al·lucinava una mica i no m’acabava de creure aquella història. Llavors no era com ara, l’ús d'internet encara estava molt limitat, no tenia capacitat per escriure el seu nom en un cercador i esbrinar que hi havia de realitat o de fantasia en aquella història. De totes maneres vaig llegir el llibre. I amb el pas del temps vaig oblidar aquell nom.

Anys després, em va arribar un llibre a les mans: “Una pica en Flandes”. Vaig mirar la contraportada, les dades i la foto sobre l’autor... Aquella cara (la de l’autor) em resultava molt familiar. De seguida vaig pensar amb aquelles nits de Ciutat. Mentre anava llegint les dades sobre l’autor se’m dibuixava un somriure a la cara: posava que aquell home havia segrestat una avioneta a l’Uruguai i la va fer aterrar a Cuba. Era Daniel Chavarria. Chavarria ha guanyat nombrosos premis literaris, el darrer –el rebrà l’11 de febrer d’aquest any- el Premi Nacional de Literatura de Cuba.

Però, per què escriure des del cau sobre Daniel Chavarria? Els fets derivats de la publicació d’una entrada en aquest blog (a què juga la dreta?), m’ha fet recordar la primera novel·la que vaig llegir d’aquest autor. "El ojo dyndimenio" ens situa a l’Atenes de Pèricles. De l’obra recordo especialment el personatge de Nícies. Tots els membres de l’assemblea d’Atenes admiraven a Nícies. Ni s’immutava davant les crítiques polítiques dels seus adversaris. Aquella capacitat per no moure ni un sol múscul de la cara mentre els seus rivals l’enviaven a pastar fang, el convertia en un dels grans polítics de la ciutat. Perdre els nervis davant la crítica era i és símptoma de feblesa. Què hem d’esperar de gent que es vol dedicar a la política i que es posa exageradament nerviosa davant les crítiques? No cal ser un col·lectiu per tenir un blog. I jo que em pensava que teníem democràcia i que la critica política no estava prohibida. Tots podem posar en pràctica exercicis per no posar-nos nerviosos davant les crítiques -per internet és més fàcil que en persona, ja que ningú ens veu com ens canvia la cara- podem deixar de llegir o fer una cafè mentre pensam amb el que farem el proper cap de setmana. No m’imagin al president del Consell Insular de Menorca fent un comentari als blogs o a les notícies dels diaris digitals per defensar-se de les crítiques constants cap a la seva persona. Per cert, Nícies tenia el seu truc... senzillament anava a les assemblees amb les orelles tapades. Us recomanaria llegir a Chavarria, però em fa l’efecte que no en tindreu cap ganes després de sentir l’odi que tenen alguns cap els comunistes.

Sant Antoni, la Diada i Darth Vader.

2011-01-19T20:11:00.003+01:00

Què fan banderes espanyoles als balcons de certes cases de Ciutadella el disset de gener? A vegades sembla que tenim el món al revés. Entendria que els espanyols onegessin les seves banderes el 27 de març per commemorar el tractat d’Amiens. Però fer-ho el disset de gener és una provocació i una ofensa a tots els menorquins. Aprofitar la commemoració de l’entrada de Menorca a la Corona Catalana per treure una bandera espanyola al balcó de casa és surrealista, igual que ho era interpretar l’himne espanyol.
Si jo fos un espanyolista ultraconservador de posar la bandereta espanyola el 17 de gener, probablement faria una sèrie de propostes -a l’estil NNGG- per tal de millorar la festa. El primer de tot, seria interpretar la marxa imperial de “Stars Wars”. Així quedaria constància que Menorca forma part del gran imperi de l’estrella de la mort. Canviaria el bisbe o al costat seu i posaria el mateix Darth Vader –no podem negar que les fotos que surten a la premsa on apareixen els representants de l’estament eclesiàstic fan por- Darth Vader passejant al costat del bocí de pedra que representa Sant Antoni (li posaria al sant una adhesiu amb la cara den Xisquet), seria fantàstic. Evidentment no hi mancarien els soldats imperials. Aquests subjectarien la imatge del sant. Uns quants d’aquests guàrdies s’encarregarien de desintegrar les banderes menorquines que els rebels haurien penjat hores abans (açò és el màxim que poden fer) als balcons més baixos. Després, un cop celebrades les misses i els famosos tres tocs, aniríem tots cap es Born, i allà ens prepararíem pel gran fogueró. Totes les estelades i els llibres escrits amb el llenguatge del diable serien retornats al seu lloc: a les flames de l’infern. Açò seria una bona diada, religiosa, còsmica i imperialista, i després tots a torrar sobrassada ben menorquina.

Massa paper té l’església en la diada, i molt bona cobertura li donen els diaris (i el diari). Sant Antoni amaga el significat real del disset de gener. El disset de gener es celebra l’entrada de Menorca a la corona catalana. Tot el relacionat amb el sant és pura fantasia. I si qualcú vol alimentar el vell i desfasat debat dels “moros i cristians” que ho faci a Kabul. Al 2011 no celebram l’entrada a la cristiandat, sinó als Països Catalans! El Papa ja es va encarregar de fer mal als catalans amb tot el tema dels càtars uns anys abans que Alfons el Liberal arribés a Menorca...

Diada Nacional del Poble de Menorca.

2011-01-15T17:35:00.003+01:00

Mentre la vida s’encareix i el discurs espanyolista es radicalitza; mentre la crisi econòmica arrasa el territori; mentre pagam sous vitalicis a aznar-gonzalez i altres ex polítics; mentre els sindicats es venen; mentre l’estat ens continua espoliant; mentre alguns jaciments arqueològics estan en venta; mentre determinats empresaris continuen especulant amb les persones; mentre la premsa menorquina continua escrivint en castellà; mentre urbanitzam el territori i deixam que els soldats espanyols es facin seu el camí de cavalls; mentre miram tele5 i altres cadenes reaccionàries; mentre giram la llengua... Mentre tot açò passa, perdem la nostra essència i la nostra identitat. Si no espavilam ho perdrem tot. Espanya ens té gairebé menjats, ja només li queda un petit bocí de Menorca per començar a fer la digestió. És cosa de tots evitar-ho. Disset de gener per la independència!

Otegi i la segona transició.

2011-01-12T18:18:00.003+01:00

El diari Gara publica avui una interessant entrevista a Arnaldo Otegi. Sembla evident que Euskal Herria ha començat un procés difícil d’aturar, i que si no es cometen errors, col·locarà a l’estat espanyol contra la paret.

Otegi parla de la necessitat d’una segona transició, ja que tot el que va derivar de la Constitució de 1978 està, avui en dia, completament desfasat. Acord amb el que comenta Otegi, és la informació que apareix avui al diari ABC, que diu que determinats sectors espanyols volen un model d’estat més centralitzat. Açò evidencia la fallida del model territorial espanyol, i que en el debat que s’obrirà en aquesta segona transició, des d’Euskal Herria i la resta de nacions de l’estat espanyol, s’haurà de lluitar per consolidar les realitats nacionals dels territoris que actualment configuren Espanya. Otegi parla de tres opcions. Una immobilista contrària al debat, ja que el debat posarà en perill l’actual concepció de l’estat espanyol. Una segona opció –la que reflexa i defensa ABC- reaccionària i centralista; i la tercera opció serà la que defensarà la plurinacionalitat de l’estat espanyol i la llibertat dels pobles a decidir el seu futur.

La legalització de l’esquerra abertzale, que segurament no serà fàcil, suposarà un moviment important per a les esquerres, ja que Otegi no té problemes per defensar l’estat del benestar i criticar les mesures ultraliberals que els governs europeus -l’espanyol entre ells- adopten per salvar un sistema injust que opera lliurement al món contrari als interessos de les classes treballadores. En un moment on les esquerres estan descafeïnades i en caiguda lliure (pensar amb ERC, per exemple), la tornada de l'esquerra abertzale pot suposar una empenta forta a tots els moviments independentistes i socialistes de l’estat. La lluita armada ha de passar a la història, ara només hi ha d'haver espai per a les paraules.

A què juga la dreta?

2011-01-07T18:42:00.002+01:00

Em va sorprendre l'elecció del candidat del PP a encapçalar la llista electoral conservadora a les eleccions municipals de Ferreries. No entenia com el PP de Ferreries es desmarcava d'una manera tan clara dels postulats del partit en l'àmbit de Menorca, que propugnaven una renovació dels candidats mitjançant l'entrada de cares noves a les llistes. L'opció de Ferreries, als meus ulls, és una radicalització, una empenta més cap a postures ultra conservadores. També reconec, no he deixat de pensar-hi, que l'opció escollida pot ser causa de la dificultat que hi ha al poble per trobar quelcom disposat a donar la cara pel partit. Precisament, aquests dies, la premsa insular parla de les dificultats que té el PP per aclarir les llistes des Mercadal i des Migjorn Gran.

Però el que més m'ha sorprès, és la manera en que han aparegut les Noves Generacions del PP al poble. Primer vaig entendre l'esdeveniment com a positiu. Com més plataformes participatives al poble més capacitat d'augmentar les possibilitats de renovació i de millora dels elements que ens envolten. Però penso que les NNGG s'han equivocat promovent tot el contrari. La joventut no té perquè ser un handicap, però en aquest cas, els hi està jugant una mala passada.

Vaig donar una ullada a la pàgina web de les NNGG de Ferreries, a la presentació del seu president i a les propostes de millora que van recollir entre els joves afins del municipi. Sincerament, vaig arribar a sentir vergonya. Cal molta més serietat, no és suficient en posar-se una corbata, també s'ha de saber escriure... La presentació és plena de faltes d'ortografia. I que consti que faltes en feim tots! Però una gent que pretén fer una feina seriosa no es pot permetre aquestes cagades. També oferirien una millor imatge si es decantassin per un dels dos articles, el salat o el literari. Les propostes que presenten... sense ànim d'ofendre, semblen fetes per fillets de 10 anys. Fins i tot penso que es tracta d'un error o d'una broma. Demostren molt poc tacte. Al cau podríem fer centenars de propostes semblants a les que presenten els joves conservadors, per exemple: pintar totes les cases de color blanc, llevar el pregó de Sant Bartomeu, llevar la bandera espanyola del balcó de l'Ajuntament, que els cotxes no circulin pel casc antic... Les propostes s'han de fomentar, no és bonic dir que no puguin aparcar els cotxes al costat de casa meva i proposar que, a determinat carrer, els conductors hagin de pagar per estacionar-hi. Només al primer apartat del document de les propostes, on parlen dels recursos humans i del funcionament intern de l'Ajuntament ja entrenen contradicció, no poden dir que s'ha de exigir més als treballadors i treballadores (supòsit que degut a la limitació de personal, les tasques de dia a dia són costoses en quant a esforç) i després xerrar de limitar el personal: si ja costen les tasques, no troben que encara costaran més si tenim menys efectius? Volen esclaus que treballin de sol a sol? Proposar que no es faci mai més un acampallengua demostra la intolerància i el poc respecte que tenen cap a la nostra llengua i la nostra cultura. Parlar de fomentar el trilingüisme... El PP s'equivoca donant peu a aquestes postures extremes, però a nosaltres ja ens va prou bé, ja que penso que tot açò ajudarà a que s'emportin una bona decepció a les properes eleccions.

Festa de cap d'any.

2011-01-05T12:51:00.004+01:00

Per amenitzar la festa de cap d'any del proper any, el cau contractarà als MGMT. Aquest és un dels millors clips de la dècada passada...

Any nou.

2010-12-30T15:32:00.004+01:00

New years day (War, 1983) és avui tan actual com ho va ser a la dècada dels anys 80. Molta gent roman tancada a les presons del món per haver defensat una causa justa. Malauradament, la situació serà igual durant la nova dècada que s'atraca.
Esperem que tothom comenci bé el nou any. El 2011 serà mogut i molt interessant. Venen eleccions, i internet esdevindrà un espai de debat molt important. Des d'aquest cau no escatimarem esforços, amb idees i arguments, per frenar l'empenta que tindrà la dreta. Confiam i treballarem perquè el PP obtingui els pitjors resultats de la història a Ferreries. Podem ser crítics amb les esquerres, però el que no farem mai, és deixar de mirar al PP, ja que és molt important, pel bé de la població i la convivència, que els retrògrads no sumin ni un vot més dels que van aconseguir a les darreres eleccions municipals.

Arriba Nadal, arriba la hipocresia.

2010-12-22T15:21:00.003+01:00

Els fets que succeïren durant el segle IV de la nostra era van marcar per sempre el cristianisme. Constantí ja va assenyalar el camí amb l’edicte de Milà (313), però va ser després, Teodosi amb l’Edicte de Tessalònica (380) i el Concili de Constantinoble (381), quan es prengué l’ortodòxia exposada anteriorment al Concili de Nicea (325) i s’imposà definitivament el cristianisme a tot l’imperi romà. Teodosi no només inicià la persecució d’aquelles corrents crítiques amb les conclusions de Nicea com els arrians, sinó que també ho va fer amb la resta de religions paganes. A partir d’aquells moments, antics temples precristians foren destruïts i rellevats per edificacions cristianes. Les festes paganes havien de convertir-se amb cristianes, en cas contrari esdevindrien dies laborals...

Entre aquestes dates i festivitats, trobam totes aquelles relacionades amb el solstici d’hivern. Durant molts anys, els romans -influenciats per vents orientals- rendiren honors a Mitra, una deïtat que havia nascut (mitològicament) el 25 de desembre. Alguns estudiosos sostenen que la influència de Mitra en el personatge de Jesús és evident, sobretot amb l’ascens al cel i els apòstols, aquests es veurien com els 12 signes del zodíac. En la figura de Jesús es poden trobar nombroses semblances amb déus antics i pagans, no cal deixar de costat la resurrecció, expressada a Egipte en les figures d’Horus i Osiris.

Fa anys, que quan arriben aquestes dates nadalenques no faig més que al·lucinar. Reconec que són unes dates boniques pels més petits (sobretot si els pares tenen una mica de dignitat i imaginació...), però per als adults... Aires d’hipocresia i consumisme. Sortir per Ferreries el dia de Nadal o per cap d’any i veure a tothom ben vestidet -molts han comprat roba per només dur-la un dia- em fa riure i a la vegada em provoca pena. Tothom es saluda i es desitja bones festes... I després et veuran a primera hora del matí, un dia qualsevol i no et donaran ni el bon dia! Tots a missa, que ens han de veure a l’església almenys el dia de Nadal! Molta missa i molta història però després, esdevindran els cabrons de sempre. Molta pau i molta solidaritat, però després a putejar-te la resta de l’any. Hipocresia 100%. nadalenca. Si jo fos cristià, a part de posar la bandereta aquesta amb el bon jesuset al balcó de casa, afegiria a les esglésies les figures de Constantí, Teodosi i la d’Ambròs (aquest sòl es mereix una entrada). L’Imperi romà ja fa anys que es va esfondrar. Curiosament el crsitianisme ha sabut adaptar-se als nous temps. Ja ho deia Marx: la religió és l’opi del poble.

Nadal.

2010-12-19T10:21:00.006+01:00

Amb tots els respectes cap a Miguel Hernández. Si hagués de contestar a la felicitació de Nadal que ha repartit l'Ajuntament de Ferreries aquests dies, ho faria amb una postal i uns versos també en castellà:

Cuando el hombre se acabe
-cualquier dia-,
un crepitar de polvo y de papeles
proclamará al silencio
la frágil realidad de sus mentiras.

(Ángel González)

Conan i el Capità Harlock.

2010-12-15T21:29:00.004+01:00

No acostumo a encendre la televisió i posar els dibuixos, però reconec que sempre m’han agradat. Des de fa temps, els dibuixos animats aconsegueixen crear mons i atmosferes gairebé inimaginables. És com allò que es desprèn de l’obra de J. M. Barrie, pensar alguna cosa que no és pot pensar, que no s’ha pensat, o que és impossible de realitzar. Per als dibuixos animats tot és possible.

No vull dir que les sèries de dibuixos dels anys 80 siguin en contingut millors que les d’ara. De fet, no conec massa sèries actuals. Em van agradar els Simpsons, els vaig seguir a finals dels 90, però en vaig quedar fart... M’agrada que hi hagi continuïtat en la història.

Una de les sèries més impactants que he vist mai, sens dubte, és la de “Conan el nen del futur”. És curiós com amb el temps, i després de veure pel·lícules d’animació japonesa, com “el viatge de Chihiro” o “la princesa Mononoke” i, investigant una mica sobre el director d’aquestes, hom descobreix que sempre xerram de la mateixa persona: Hayao Miyazaki. Penso que és important que els dibuixos no siguin mer entreteniment, sinó que estiguin plens de continguts. Sobretot d’aquells que fan referència a la justícia social. Miyazaki no n’és absent de tot açò. Una illa perduda amb un jove i el seu avi, resistents als perills d’Indústria, i l’energia solar com a element clau, són els ingredients necessaris que van fer possible obrir i fer reflexionar a milers de petites consciències. En la major part de l’obra de Miyazaki és desprèn l’estimació per la natura, valor important , ara i sempre.

Conan no va ser l’únic en fer reflexionar als menuts. En aquest sentit, no puc deixar de costat al Capità Harlock de Leiji Matsumoto. Còmic editat al 1978 posteriorment portat a la televisió, i al 1985 es va poder veure a la televisió catalana. L’univers Harlock ens presenta una humanitat buida amb un govern corrupte sense perspectives per salvar el planeta. És fàcil adonar-se que els dibuixos no són exclusivament per a nens, encara que sempre hi hagi algú que digui el contrari. Els dibuixos animats tenen molt a ensenyar, especialment als adults.

S'atraquen eleccions a Menorca.

2010-12-13T21:37:00.006+01:00

Aquests darrers dies hem vist com es van perfilant els diversos candidats per presentar-se a les eleccions del Consell Insular de Menorca, el Parlament de les Illes Balears i als ajuntaments.

Decidir dedicar-se a la ciutadania renunciant gairebé a tot el demés, és una decisió molt lloable. Aquesta decisió -tant si s'és escollit per formar govern, com si s'ho és per romandre a l'oposició- conté una enorme responsabilitat. Entenc que hi hagi gent que amagui afany de poder, especialment des del PPSOE, però entre l'esquerra -cal tenir en compte que sempre hi haurà excepcions- no és tant freqüent. Ara bé, si l'esquerra no espavila... malament.

Les ideologies no moren. No cal ser dogmàtic per ser conseqüent amb un grup d'electors o amb l'ideari d'un partit. Des de la meva època d'estudiant i havent meditat una mica sobre les divergències dintre de l'esquerra, des de la divisió entre revisionistes i revolucionaris, fins a l'actualitat, penso que és molt complicat aconseguir un món més just amb els postulats revisionistes (de la socialdemocràcia) que es posen en pràctica avui en dia. Qualcú dirà que de revisió res, recessió o involució, açò és el que fan els “socialistes” a Espanya o a Grècia aprovant mesures radicalment neoliberals. Com moltes vegades s'ha dit, si volem justícia social, hem de començar per millorar el nostre entorn, participant. I que consti que açò tampoc ha de suposar la creació de grups leninistes!

No considero al PSOE un partit d'esquerres. El PSOE d'avui no té res a veure amb aquell que va pensar Pablo Iglesias. És cert que amb el PSOE s'han aconseguit coses que amb el PP serien impensables, però com a ciutadà, no puc deixar d'exigir drets que considero essencials de cara a una democràcia plena. Els ciutadans, des de l'àmbit municipal fins a l'insular, hem d'exigir poder participar en la presa de decisions. No ens hem de quedar només amb el que surt als diaris, també hem d'exigir saber sempre el que es cou darrera les reunions, perquè una cosa molt important que ha de tenir qualsevol partit polític, sigui del color que sigui, és la transparència. L'esquerra sempre ha de mirar a les persones, als treballadors i treballadores. No cal deixar mai de costat la llengua i el territori, però tampoc s'han d'oblidar de les persones que donam vida a Menorca, i que normalment cada quatre anys anam a votar. Un partit no seria res sense els seus seguidors.

L'únic lloc segur és la intempèrie.

2010-12-09T20:52:00.004+01:00

Els temples són necessaris per fer ostentació de poder. Ostentar és cosa que agrada a l’església. Vivim en un moment on és complicat amagar-se. L’església es desborda pels casos de pederàstia – A Holanda, l'església, gairebé ha rebut 2000 denúncies d'abusos sexuals - . I açò no ha fet més que començar. A les Balears, si no fos per en Jaume Santandreu, els abusos sexuals – realitzats per capellans - a menors continuarien al calaix de l’oblit. Res en sabem a Menorca, però si xerram d’una societat petita i conservadora, segurament, tard o prest els casos sortiran a la llum.

Algú podrà dir que en Santandreu ha trigat massa a divorciar-se de l’església. Tindrà les seves raons. Per part nostra, només hem de pensar amb les nostres feines. Quantes vegades ens hem sentit explotats, i per alguna raó o una altra no hem abandonat la nostra empresa?

Aquesta és la carta que Santandreu envià al bisbe. Extreta del diari Ultima Hora del dia primer de desembre.

Sr. Bisbe,
Amb aquest escrit us present la renúncia al meu ministeri dins l'Església. El dia de les meves noces d'or sacerdotals -dia 18 de desembre- celebraré la meva darrera missa a la mateixa parròquia on vaig cantar la primera.
Humilment pens que amb aquest divorci l'església mallorquina perd pluralitat i dialèctica però tant ella com jo mateix hi sortirem guanyant en coherència i llibertat.
Reconec que heu esmerçat amb mi una tolerància com cap altra institució no hauria dedicat. Però quan hom no hi pot fer res, cal deixar-ho córrer. Una relació mínimament humana no pot sostenir-se sobre una desconfiança mútua. En un terratrèmol a Perú vaig aprendre que quan s'ensorren els temples l'únic lloc segur es la intempèrie.
Arranjar la meva situació jurídica correspon a la vostra institució. Qui surt en té prou en arreplegar la mica de dignitat que li resta.
Deslligat de l'Església oficial, seguiré enamorat de Jesús i compromès com mai en la lluita dels més desemparats.
Sé que teniu el dret de suprimir l'ajuda mensual que em passeu per complementar la mica de paga que rep com a pensionista espanyol, comparable a l'import de la mínima Pensió no Contributiva. Us suplic que convertiu aquest complement del FOREC en ajuda mensual per a Can Gazà, donat que tot el temps que vaig ser capellà obrer la Diòcesi de Mallorca mai no em pagà res. Tanmateix, tot el que som i faig és per a la meva família marginal.
Dia 12 de novembre passat em convocàreu a Palau de manera solemne. Davant els dos vicaris generals, mossens Riera i Umbert, em féreu una promesa quant als abusos sexuals que vaig patir, juntament amb altres infants, de part del Germà de La Salle J. P. Confii en la vostra paraula.
La besada que em donà el vostre antecessor, Monsenyor Enciso, el dia de la meva ordenació a la Seu tot convertint-me en súbdit, us la retorn ara com a germà.

Jaume Santandreu i Sureda

Prou privilegis.

2010-12-06T00:28:00.002+01:00

No m'ha fet cap gràcia el que han fet els controladors aeris aquest cap de setmana... Quan l'estat espanyol va començar a sortir de l'etapa franquista, determinats serveis de l'Estat amb un important element estratègic o corporatiu, van aconseguir bloquejar les idees democràtiques, i fomentaren un component elitista. Entre aquests serveis: els controladors aeris. Amb la creació d'AENA, el 1990, aquests privilegis es van mantenir i des del poder sempre es va donar suport a USCA, col·lectiu que compte amb dirigents d'extrema dreta. USCA sempre es va oposar a la contractació de més treballadors per alleugerir les hores de feina. D'aquesta manera, els controladors tenien via lliure per realitzar un munt d'hores extres i omplir fins a rebentar les seves butxaques. Si estan tan cansats els controladors, per què no permeten l'entrada de nous components a la seva plantilla? Des del 2006 no s'ha incorporat cap nou controlador. Queda clar que són ells qui controlen l'accés a aquests llocs de treball.

Álvarez Cascos, ministre del govern dretà de José María Aznar, va aprovar pagar al 300% les hores extres, així no calia incorporar nous efectius... Ni falta que feia si s'havien de forrar d'aquesta manera!

El problema per als controladors arriba amb les dues darreres legislatures del PSOE. José Blanco exigeix que gairebé la mateixa plantilla augmenti la jornada laboral guanyant menys diners. Açò realment no és just (si no es tenen en compte les hores de descans), però hom pensa, i què feien abans? Abans feien el que volien i s'omplien les butxaques. Ara que van perdent privilegis comencen a prendre mesures desesperades com la de divendres passat. Així i tot, el senyor Blanco hauria de tenir present les hores de descans, i entre tots, democratitzar el sector, començant per obrir de manera democràtica l'accés a aquest lloc de treball. Els controladors són víctima de la seva avarícia... No és just el que han fet els controladors, almenys ara comencen a veure que es convertiran en treballadors normals sense privilegis exclusius. Ara, com la resta, que demanin millors condicions laborals, però fer-ho de la manera que ho han fet aquest cap de setmana – putejant als de sempre – em sembla de molt mal gust.

Tampoc es pot permetre que es privatitzi el control aeri. Em sembla ridícul construir grans aeroports amb diners públics per després privatitzar-los. El tema de militaritzar l'espai aeri... ja és una altra història.

Més Wikileaks.

2010-12-02T17:40:00.001+01:00

Wikileaks dóna joc. No podia ser menys que, a part de rebre les crítiques dels governs implicats, també les rebés de sectors esquerrans qüestionant la forma de difondre la informació. A vegades, per ser efectius, cal renunciar a romanços utòpics. Açò ha fet wikileaks, donar o vendre informació a cinc grans diaris per aconseguir major efectivitat (i probablement finançament i fama). Feia mesos que wikileaks anava amollant esca, però és ara quan tots els mitjans en parlen. M’importa ben poc que wikileaks vagi en contra dels seus principis fundacionals, el més important és que la informació (encara que sigui una mínima part) ens vagi arribant. Vist com està el panorama, cal aprofitar els mitjans disponibles per fer palanca al sistema. I si wikileaks ha de canviar la seva denominació perquè els freaks de l’internet diuen que no fa honor a les paraules que componen el seu nom, doncs que se’l canviïn i es posin kinkikids... Si els ianquis no tenen en compte cap tipus de moralitat i ètica en les seves pràctiques imperialistes, wikileaks també té legitimitat per passar d’alguns dels seus principis per copejar més fort. Contradiccions, el món n’és ple. Obama va rebre el nobel de la pau xerrant de guerra preventiva...

Gràcies Wikileaks.

2010-12-01T16:52:00.004+01:00

Wikileaks fa trontollar tots els ciments de l’establishment neoliberal que encapçalen els Estats Units. Qualsevol persona interessada amb l’actualitat política i econòmica sap que els ianquis són capaços de qualsevol cosa per aconseguir els seus objectius. Que les seves ales de voltor s’estenguin fins a la justícia espanyola, no fa més que evidenciar la pudor i el grau de putrefacció de tota aquesta gent que ostenta altes cotes de poder: polítics, jutges, banquers...

No es tracta d’una pel·lícula d’intriga, és la realitat en estat pur. Una realitat que no entén d’ètica, capaç de menjar-se qualsevol causa justa, com el cas de José Couso. Esperem que les filtracions de Wikileaks causin un efecte important entre la població i que aquesta comenci a dir la seva. No ens val que el trio de les Açores –l’autèntic triangle del mal- Aznar, Blair i Bush, ja no estiguin al capdavant dels seus estats. Aquests tres, juntament amb molts més, haurien de ser jutjats per crims contra la humanitat. El govern del PSOE, estret col·laborador, segons Wikileaks, dels Estats Units, també ha de contestar moltes preguntes. Els governs d’occident són mers titelles del gran capital. Què fan els soldats espanyols a l’Afganistan, mentre aquí baixen salaris, retiren ajudes i se’n foten dels treballadors? Què passa, què les guerres no costen doblers? Esperem que Wikileaks tregui tota la merda que s’amaga sota la taula del poder ianqui.

No val a badar.

2010-11-29T00:25:00.003+01:00

La dreta ha guanyat les eleccions al Parlament de Catalunya. El resultat no és gens sorprenent. Qualsevol persona que hagués seguit una mica la política catalana durant els darrers quatre anys, podria haver profetitzat aquest resultat. Sóc dels qui pensava que, al 2006, ERC no hauria d'haver reeditat el tripartit. Els votants d'esquerres som exigents. A vegades cal fer esforços, i pot ser més profitós romandre a l'oposició que seure a les cadires del poder. L'objectiu, tant a Catalunya com a la resta dels Països Catalans, ha de ser la independència. Mentre els nacionalistes d'esquerra pactin amb partits espanyolistes, hi haurà gent disposada a canviar el vot o a no votar. El 2006, amb una esquerra independentista menys fracturada que aquest any, ERC va perdre dos escons en relació a les eleccions de 2003. Entre 2003 i 2009, estant al poder amb els socialistes, ERC ha passat de 23 a 10 escons.

Si anam cap a Menorca, i observam l'únic partit que un nacionalista d'esquerres pot votar, el PSM, veurem que el millor resultat del partit va ser al 1979 amb 3 consellers. Mai han aconseguit igualar o superar aquest nombre. Des de 1999, que governa amb un conseller amb el PSOE (al 1999 també amb un d'EU), s'ha mantingut sense millorar els seus resultats. Curiosament el 2001 farà 20 anys de la darrera vegada que el PSM (com a Entesa de l'Esquerra de Menorca) va aconseguir 2 consellers electes (1991). Des del meu punt de vista, alguna cosa falla, i s'ha de mirar, no sigui que al 2011 ens quedem en blanc.

Crisi de fe.

2010-11-22T23:48:00.004+01:00

Aquests dies el Papa ha esdevingut notícia. El resum d'un llibre (recentment publicat), subratlla l'ús del preservatiu ens determinats casos. Tot plegat em fa pensar sobre l'existència de col·lectius que no fan ús dels condons només perquè aquest personatge i tota la seva colla de bisbes i cardenals s'hi mostren contraris. Què hem de pensar d'aquesta gent? Els hi han fotut una menjada de cervell que fa por.

Podem entendre que l'església passa per un mal moment. La rebuda del Papa a Barcelona va ser menys nombrosa del que s'esperaven. El paper de la dona que es va desprendre de la cerimònia a la Sagrada Família, va ser una mostra d'arcaisme i masclisme retrograd. Qualsevol persona intel·ligent intentarà allunyar-se dels dogmes de l'església. El pas del temps anirà posant les coses al seu lloc. Cada vegada hi ha més gent que no es creu el conte del cristianisme, les esglésies van perdent fidels a un ritme de vertigen. Només cal observar el nostre poble, Ferreries. Els nombres de misses s'han reduït considerablement. Un poble amb una tradició profundament catòlica està canviant. I ja ens val. Aquesta setmana passada el bisbe ens va visitar, evidentment que no conec les causes d'aquesta magnífica visita, però penso que la seva presència no suposarà cap augment de fidels. Potser ha vingut perquè pensa que ha de fer quelcom davant la pèrdua de feligresos. Estaria bé que el bisbe i tots els capellans de Menorca es dedicassin a xerrar i a explicar als fidels tots els secrets que s'amaguen darrera els evangelis. Mostrar totes les manipulacions realitzades per l'església. Clar que xerrar de manipulacions i assassinats perpetuats pel seu dogma els hi és absolutament indiferent. Ells sempre es refugiaran en la fe.

El que Jesús anuncià fou el regne de Déu, i el que arribà fou l'església.

Alfred Loysi (teeòleg)

El cristianisme (per molt que s'oposés a seguir el curs de la història), és objecte de la ciència històrica, per tant ho és la discutida persona de Jesús, com a part integrant de la seva mitologia, de la mateixa manera que Adam, Zeus, Apol·lo i d'altres; ni més ni menys.

Friedrich Pzillas (teòleg).

Foc al cau.

2010-11-17T14:16:00.003+01:00

Vist el panorama d’aquesta tardor, cal carregar de llenya i refugiar-se al cau i encendre un bon foquet per escalfar les fredes parets. Lluny queden els crits del Sàhara, castigat per la brutalitat de Mohamed VI i la passivitat del regne d’Espanya. És trist xerrar de reis entrat ja el segle XXI. Ens feien creure que a l’any 2000 ja viatjaríem amb naus per a l’espai, però res de res, les “marujas” i “marujos”encara empenyen el seu carret de la compra sense importar massa si copegen a innocents consumidors a dreta i a esquerra, per arribar en bon lloc a la caixa del supermercat. I tant ordinador i mòbil i ipod i iphone... Per a què tanta tecnologia si no sabem emprar-la? Si la gent no és capaç d’esbrinar què passa al Sàhara o que hi ha darrera una notícia, ja ens poden bombardejar amb noves tecnologies! La gent presumeix d’avanços però no es capaç d’entendre que s’amaga al darrera de les coses. Només ens importa la imatge, com al facebook, on gairebé tothom s’hi aboca com si del paradís es tractés. I tot s’impregna de religió, en un moment, on la seva crisi que acompanya a l’econòmica, els mestres de l’ocultisme no poden justificar tanta pederàstia i abundància vaticana. Res, a encendre el foc i a continuar llegint.

Solidaritat amb el poble sahrauí.

2010-11-11T23:39:00.004+01:00

El masoquisme, una opció política.

2010-11-09T17:47:00.003+01:00

Afirmar que la nostra societat és sàdica o masoquista no és cap disbarat. Podem trobar exemples que ens ajudarien a il·lustrar casos de sadisme i de masoquisme. Els menorquins, diria que som més masoquistes que sàdics. No trobam molts casos a l’illa de violència física generalitzada cap a les persones, però si que podem llegir opinions que fomenten la violència cap el medi. Podríem dir que la balearització, més patida a Eivissa i a Mallorca, és un exemple de sadisme. Menorca, ha tingut més sort, i aquest sadisme no ha esdevingut la destrucció total del territori.

Per què a Menorca hi ha molts masoquistes? El més immediat per un o una menorquina és intentar millorar l’entorn en el qual es mou. Per tant, entenem que si hom es vol dedicar a la política, el que li interessarà més és millorar primer, els temes que afecten al nostre context directe: Menorca.

El fet que a Menorca hi hagi una majoria de votants del PP i del PSOE, no fan més que confirmar aquesta idea. Si sabem que, primer de tot, els objectius que defensen el PP i el PSOE són els d’Espanya, si volem fer política per a Menorca, per què han de votar a aquests partits? Algú hem podrà dir que faig demagògia, però les dades diuen el contrari. No cal xerrar de balances fiscals o de discriminació lingüística. Ho sabem, el PP i el PSOE representen els interessos d’Espanya, i en moltes ocasions, aquests interessos no són els nostres. Fins i tot, a nivell ètic i moral, Espanya representa l’involucionisme. Els mitjans i el polítics espanyols intenten fer bandera de la llibertat i la democràcia, però alhora de ser realment demòcrates res de res. Es mostren contraris al dret de l’autodeterminació. Un Estat que no permet als seus habitants poder decidir el seu futur en una consulta oberta a tothom no és democràtic. Què un parlament, com el català, prengui determinades mesures, perquè després els tribunals espanyols (controlats pels de sempre) les tirin pel terra, no és democràcia. Qualsevol intent de millora per part d’un polític membre d’un partit espanyolista que ataqui els interessos d’Espanya per beneficiar els sempre venuts menorquins, serà frenat en sec. Es veu que a molta gent li agrada patir a canvi de minúsculs plaers.

Felipe González pixa fora de test.

2010-11-08T20:16:00.005+01:00

Cada dia que passa, un fet, una circumstància, o una notícia ens dóna almenys una raó més per no sentir-nos espanyols, fins i tot, una raó per sentir vergonya dels espanyols. No és una novetat dubtar dels índexs democràtics de l'Estat, però que un senyor, que ha desenvolupat la funció de president del govern del “Reino de España”, pugui dir, que va tenir a les seves mans la decisió de fer volar la cúpula d'ETA a finals de la dècada dels vuitanta, no fa més que evidenciar el paper que va jugar la direcció del PSOE amb els GAL. És més, que encara pugui demostrar admiració pel general Rodríguez Galindo - un personatge que quan el jutjaven va afirmar que amb un punyat dels seus homes seria capaç de conquerir tota Amèrica llatina, a més responsable d'assassinats i de narcotràfic - fa fàstic. Resulta curiós que un partit pugui estar esquitxat d'allò que s'anomena terrorisme d'estat, i que un altre declari una guerra il·legal – el PP a Iraq – que per a mi també és terrorisme, puguin fer una llei de partits per tal d'il·legalitzar als qui no condemnen la violència. Quina violència? La del franquisme, Iraq o l'Afganistan?
Adolfo Suárez, Felipe González, Aznar i Zapatero, tots igual de caparruts. Els esdeveniments que vivim avui són causa de fets passats. Si Espanya fos un Estat solidari, tolerant i respectuós amb la diversitat, ara no xerraríem d'açò.

Non cogitant, ergo non sunt.

2010-11-02T23:43:00.002+01:00

Quan penso amb el Papa i amb l'església catòlica, em ve al cap aquella seqüència de la pel·lícula dels Monty Python , "els cavallers de la taula quadrada", quan el senyor de Camelot es troba amb els camperols. De la mateixa manera que els camperols al·lucinen amb el cavaller quan els hi parla de l'espasa i la senyora del llac, jo no puc més que al·lucinar, encara més, amb tota la parafernàlia que es prepara amb la visita del Papa a Barcelona. I només perquè aquest senyor és el representant de Déu a la Terra. I jo sóc el guardià de l'espasa... No cal explicar als catòlics la falsedat i les manipulacions dels llibres que l'església té com a dogma. No cal xerrar de Darwin, no importa desfer tots els seus arguments creacionistes i sobrenaturals. Ells seguiran sense pensar, sense gaudir de la vida.

KOP

2010-10-23T10:28:00.002+02:00

Acaba de sortir el nou disc de KOP. "Acció directa" és el primer videoclip del disc. La cosa promet.

Informatiu balear o despropòsit balear.

2010-10-21T19:58:00.004+02:00

Aquest matí, llegint les notícies a la premsa digital, m’he assabentat de l’obertura de diligències per part del jutjat de Ciutadella contra l’anterior regidora del PP a l’Ajuntament de la ciutat de ponent, Antònia Salord. Aquest migdia abans de tornar a casa, he fet aturada per veure a uns familiars. Tenien la televisió oberta, miraven l’informatiu balear de TVE. En pantalla Maite Salord, actual regidora del PSM de Ciutadella, la televisió l’acusava dels càrrecs que havia llegit que se l’imputaven a Antònia Salord. He parpellejat, he flipat una mica... He marxat cap a casa, tot pensant que la situació era surrealista, no era n’Antònia Salord la que sortia als diaris aquest matí? Entro a casa, la ràdio està en marxa, escolto el nom d’Antònia Salord... Vaja cagada dels de TVE a les illes. Quin periodisme més bo que tenim. Ni poden contrastar la informació. No han llegit la premsa aquest matí? Entenc que a un periodista se li pugui escapar un nom o pugui tenir un lapsus en un moment determinat, però arribar a posar imatges de la persona equivocada al telediari és brutal. A on hem arribat? Suposo que rodaran caps...

Llegir més: Som innocent (Maite Salord).

No és broma.

2010-10-20T17:13:00.003+02:00

Si fos un extraterrestre amb anys d’estudis sobre els humans, probablement al·lucinaria amb el comportament dels habitants de l’Estat espanyol (Menorca inclosa). Per què els francesos no aturen de manifestar-se en contra de les mesures laborals proposades pel seu govern i a l’Estat espanyol els sindicats convoquen una vaga quan ja tot està decidit? No és broma, és la realitat!

Continuant amb l’observació de l’Estat des d’un punt estratosfèric, també al·lucinaria amb els ciutadans de les Illes balears. Si a les Illes volem aconseguir coses de profit, cal tenir representants nacionalistes al congrés dels diputats! Ho han demostrat Coalició Canària i el PNB. Mentre aquí ens decidim pel PPSOE, partits que a les illes no sabem (o si) al que juguen, els canaris i els bascos s’atraquen a porteria i fins i tot fan gols. Noltros no arribarem ni al mig camp mentre la gent continuï votant als partits espanyolistes. No és broma, aquí - a Menorca - la gent prefereix votar a partits tacats de corrupció i capaços de tirar pel terra totes les mesures socials aconseguides després d’anys i anys de lluita abans de donar oportunitats als nacionalistes.

Tot és molt complicat, probablement es tracti d’una qüestió de mentalitat. El problema però, és sobre el que hem d’ensenyar als nostres fills. Els haurem de tranquil·litzar, els hi direm que quan un govern els faci treballar més i cobrar menys que no s’espantin, que continuïn mirant la tele, que ja aconseguiran una feina temporal per després poder inscriure’s a l’atur i salvar una temporada; quan açò se’ls hi acabi segurament aconseguiran una altra ajuda mínima per passar sis mesos més. Després podran “trapitxear” o anar a demanar menjar i roba als familiars o a una ONG. I que no protestin massa! Açò era cosa de bolxevics, jacobins, anarquistes, separatistes, rojos, etc... Si que s’han de queixar una miqueta però: han de dir que els polítics són una merda, almenys ho han d’escriure a qualque mitjà de comunicació digital com a comentari, han d’insultar molt però no han de fer propostes coherents, açò de la coherència és difícil d'explicar. Ens hem de rentar les mans i donar la culpa a tothom menys a nosaltres... No és broma.

A Menorca també diem got.

2010-10-14T23:17:00.003+02:00

Hem pogut escoltar o llegir opinions per a tots els gustos en relació a les polèmiques declaracions del líder del PP a les Balears referents a la llei de Normalització Lingüística. En un conegut blog conservador menorquí, es parla d’una “política lingüística extremada” que perjudica clarament el castellà. El responsable del blog afirma que les dues llengües – la catalana i la castellana - haurien d’estar en igualtat de condicions. També diu que un dels problemes que tenen els partits d’esquerres a Menorca és que no reconeixen que Espanya és la seva nació. Hauria d’haver concretat una mica més i referir-se en aquest sentit exclusivament al PSM. Em sembla que la resta de partits combreguen amb Espanya.

Com hem pogut veure durant tots aquests anys, els únics que ens hem sentit discriminats lingüísticament a Menorca hem estat els catalanoparlants. No cal mirar a la història, es suficient viure el dia a dia per patir algun cas de discriminació. Si sempre hi ha una llengua en inferioritat, aquesta és la nostra. Quants canals de televisió podem veure 100% en català? Quants diaris tenim a Menorca que escriguin principalment en català? Quantes pel·lícules podem veure al cinema en català? La demagògia i la mentida són armes massa comuns entre la dreta. Penso que el que amaguen realment les sigles del PP són les paraules partit populista. El PP xerra de la unitat d’Espanya, i el que volen fer a les illes és el mateix que han fet al País Valencià: fomentar la divisió dels Països Catalans. Al PP li interessa crear el màxim de llengües possible per tal de diferenciar-les i així aconseguir debilitar la unitat de la llengua. La nostra llengua està greument amenaçada, un pas endarrere suposaria el toc de mort. Totes les afirmacions contraries a la normalització lingüística cerquen la implantació del castellà en tots els àmbits i la relegació del català a una mera reserva cultural condemnada a la desaparició.

Tant els hi costa de pair a aquesta gent que no vulguem ser espanyols? El DNI diu que som espanyols, però noltros no ens hi consideram, i açò els molesta. No poden lluitar contra els sentiments de la gent, no ens poden obligar a sentir-nos el que no som. No ens creiem les seves mentides, ni ens les creurem mai.

Per cert Ramón, a Menorca també diem got!

Espectacle.

2010-10-08T17:03:00.005+02:00

Una mica de paciència ens vindrà bé a l'hora d'esperar una temperatura més fresca. Fantàstic el senyor Vai. M'encanta escoltar-lo, però veure'l tocar encara m'agrada més.

En menorquí!

2010-10-07T19:37:00.003+02:00

Ha passat una setmana des del 29 de setembre De la jornada de vaga a Menorca hi ha poques coses a dir. Ara bé, no puc deixar passar el tema de la manifestació.

El dimecres fosquet a Maó, tenia la sensació de trobar-me en un poble de Castella. La majoria de consignes es cridaven en castellà. El desgavell va arribar a l’hora dels parlaments. Exceptuant el representant del STEI, els de la UGT i CCOO van dirigir-se als manifestants en castellà. Resulta que aquestes persones són menorquines de tota la vida. Algú pot afirmar que en una jornada de reivindicació obrera és indiferent la llengua que s’utilitzi per cridar o per fer un discurs. Però per a mi, açò no és així. Ans el contrari, aquest fet evidencia la situació de marginació que pateix la nostra llengua. Si fos igual la llengua, ara tots xerraríem en castellà. Si aquesta és l’actitud que tenen els representants sindicals a Menorca, no m’estranya que la jornada de vaga general vagi tenir tant poc seguiment. Cal fer un esforç per normalitzar la situació del menorquí a Menorca, i esperem que a la propera jornada de vaga la majoria de consignes i sobretot els discursos siguin en menorquí.

Guerra de conceptes.

2010-10-01T16:00:00.002+02:00

Temps endarrere, un company em deia que la televisió havia acabat amb la consciència de classe. Vaig agafar aquella afirmació en sentit metafòric, adjuntant a la televisió totes aquelles coses materials innecessàries. No vaig dubtar ni un moment en donar-li la raó, i el temps així ho confirma.

Com si el calvinisme més radical infectés l’atmosfera, avui sembla que el que realment importa és el present. El benestar individual sobre el col·lectiu. Si avui tenim capacitat per comprar-nos el darrer model de televisió, no cal mirar al futur. Tampoc és necessari recordar el passat, millor no pensar amb totes aquelles persones que lluitaren per arribar als drets que avui tenim.

Aquests dies he escoltat com certes persones qualificaven la vaga com a element del segle XIX, i titllaven el concepte de desfasat. El comentari és ofensiu per a qualsevol persona amb una mica de sentit comú, ja que el capitalisme salvatge, aquell que es comença a aplicar amb la revolució industrial a l’Anglaterra del s. XVIII, continua sent actualment tant radical com abans. Si els conceptes d’explotació del treballador i de plusvàlua encara són actuals, també ho és el de vaga. Evidentment que tot açò obeeix a una estratègia neoliberal de donar per perduda o desapareguda la lluita per aconseguir o mantenir millores socials. El capitalisme ha trobat en la televisió la manera d’implantar l’ideologia liberal en les ments dels ciutadans: anuncis, reality, doctrines consumistes... És més còmode seure al sofà i escoltar la Belen Esteban, que llegir a Marx. Mentre la situació segueixi així, ho tenim complicat. Emprant terminologia religiosa, podem dir que només un miracle ens salvarà. Quan la gent se n’adoni que hem entrat en una societat de la informació i que disposar de la informació i generar coneixements és el que importa, és quan se n’adonaran de totes les bestieses que s’han fet en nom del consum.

Els Països Catalans en vaga general.

2010-09-29T09:23:00.005+02:00

Països Catalans en vaga.
Segueix la vaga a l'estat espanyol.
Agència d'informació del 29-S.

El PSAN davant la convocatòria de vaga general del 29 de setembre.

2010-09-28T20:43:00.001+02:00

Va ser la Coordinadora Obrera Sindical (COS) un dels primers sindicats que va defensar la necessitat de convocar una vaga general al nostre país. L'agudització de la crisi econòmica feia previsible que, a més de ser la classe treballadora qui patiria més les conseqüències d'atur, pobresa i fam, segons la lògica capitalista, aviat vindrien actuacions polítiques i econòmiques dels governs que serien desfavorables per als treballadors i favorables per als empresaris i els financers. En efecte, tot això ja ha començat a arribar i ja s'ha fet evident, una vegada més, de quin cantó governen els conservadors, els liberals i els socialdemòcrates: a favor sempre dels empresaris i els financers.

Tant la gestació i les causes de la crisi com les mesures posteriors han posat de manifest, de forma descarada, l'essència explotadora (de l'home per l'home) de la societat capitalista, amb tot el cinisme i tota la poca vergonya, sense moral i sense dissimulació. Fins a tal punt ha estat així, que els sindicats dòcils i dependents dels governs no han tingut altre remei que assumir la convocatòria de vaga general. A contracor, potser, i amb la recança de no ser prou seguits. Al capdavall, s'han dedicat durant tants anys a derrotar mentalment la classe obrera i a desmobilitzar-la que, en arribar al punt actual, ja no saben on pondre, és a dir, si continuar a l'ombra del govern que els paga o fer un gest de vaga d'acord amb les necessitats i els interessos dels treballadors. Sembla que, finalment, i amb retard, han optat per aquesta segona vinculació, per un dia (de vaga), si més no.

Nosaltres, independentistes i comunistes catalans, anirem a la vaga i volem que la vaga sigui un èxit i una expressió de mobilització i de força de la classe obrera. Que els capitalistes i els seus governs tinguin una mica de por i de respecte envers la classe hegemònica, que no encara dominant, del món actual. Que sàpiguen que no poden robar el fruit del treball de la majoria de la societat en benefici propi, impunement i sense límits. Que pensin que, algun dia, hauran de seure als bancs dels acusats de la història, i no de forma retòrica sinó per pagar en vida penes concretes de presó i confiscació dels béns adquirits en mal guany.

PSAN

Vaga general!

2010-09-28T17:37:00.002+02:00

La vaga general fa temps que s'hauria d'haver consumat. Els sindicats majoritaris fan pudor, però així i tot, demà cal fer vaga i no anar a treballar.

No vull treballar fins els 67 anys.

No vull que m'augmentin els anys de cotització per cobrar menys durant la jubilació.

No vull que em baixin el sou.

No vull que m'acomiadin si el meu cap prevé pèrdues per a l'any que ve.

No vull que el meu cap m'ofereixi unes condicions de treball per sota dels mínims que marca el conveni.

No vull que m'acomiadin i em paguin la meitat del que me toca.

Jo també tenc problemes, no només els tenen els empresaris.

No vull deixar un món pitjor als nostres fills.

No hem de perdre els pocs drets que hem aconseguit.

29 de setembre, vaga general, i que els sindicats i la societat civil espavilin i convoquin més jornades de lluita obrera contra el capital.

29 de setembre vaga general.

2010-09-23T22:45:00.004+02:00

Existeixen molts motius per fer vaga el proper 29 de setembre. Els sindicats majoritaris es van enredar molt a convocar-la, però ja la tenim aquí.

Hi ha determinats sectors que desitgen que la vaga sigui un fracàs. Si finalment fos així, tindríem un motiu més per avergonyir-nos. No es que estigui cansat del moderantisme menorquí, sinó que ja m’hi he acostumat. Els menorquins tenim molta consciència quan es parla de medi ambient, però en tenim poca quan es parla d’injustícies socials a la nostra illa. Religió i agitació social són temes tabú. Tots sabem el que es cou als nostres pobles, els salaris escombraries, el treball clandestí, etc. Sempre xerram que si turistes per aquí o turistes per allà, però mai es xerra de determinades coses que també contribueixen a la destrucció de l’illa. Quanta gent a Menorca no cobra el que li pertany, quantes empreses reparteixen feina en petits tallers clandestins dintre dels pobles, quanta gent està assegurada 4 hores i en treballa 8, quants joves signen contractes de merda durant l’estiu? I encara hem de sentir el discurs que diu que no cal fer vaga perquè hem d’estar contents de la nostra feina i pensar amb els qui no en tenen. D’aquest pas, ningú en tindrà! I quan ens hagin de fotre al carrer, no ens pagaran res. Quan ens jubilem, després d’anys i anys treballant, no tindrem per viure. Qui va prémer perquè el jovent s’incorporés amb 16 anys al mercat de la balearització quan aquesta s’ha demostrat que només ha beneficiat a uns pocs. No val dir que estarem bé quan tots tinguem treball. De que ens serveix tenir treball quan els beneficis que generam serveixen per comprar xalets i llanxes darrer model? Mentre noltros lluitam per arribar a final de mes amb els nostres sous certes persones lluiten amb la seva consciència sobre si s’han de comprar un cotxe de 40 o 50.000 euros. Tot plegat és una vergonya. Sempre esperant que la classe política mogui fitxa, quan som nosaltres els qui l’hem de moure. Esperant que les coses es solucionin mentre miram, asseguts al sofà, el darrer reality de la tele. Ara es pot paralitzar “aquest país” i protestar contra les retallades del govern que només tenen l’objectiu de fer als rics més rics i als pobres més pobres. Jo faré vaga el 29 de setembre.

Labordeta per sempre!

2010-09-19T10:06:00.004+02:00

En José Antonio Labordeta era un crack. Inoblidable va ser quan va enviar a la merda als del PP. A la merda el feixisme!

Labordeta amb els glosadors a la sèrie que va presentar.

Les ONGs menorquines temen rebre menys diners.

2010-09-18T10:41:00.005+02:00

Açò és el que es desprèn arran de la notícia publicada avui a la premsa menorquina. La notícia al meu parer és negativa, però cal tenir en compte unes quantes qüestions.
Les ONGs al món van començar a proliferar de manera exagerada a partir dels anys 80. Trobaríem aquí una estreta relació entre aquesta proliferació i la retòrica anti-estatista del neoliberalisme. Des de llavors fins ara, els governs s'han anat despreocupant de les seves obligacions socials. No es casualitat quan parlam de proliferació d'ONGs al mateix temps que es produeix una onada de privatitzacions (auge neoliberal). La relació entre aquestes organitzacions i les administracions gairebé es contractual. Hem de tenir en compte que les ONGs no van passar al primer pla protagonista fins el 1982 quan el Banc Mundial les va convocar en el marc del Consens de Washington (full de ruta neoliberal).
No es tracta de criticar el digne paper que realitzen les ONGs menorquines. Cal reivindicar que les administracions es facin càrrec de les polítiques socials, a Menorca i al món. Si no és així, és creen llaços de dependència brutal de les ajudes a la cooperació. En moments com aquests, l'administració ha d'apostar clarament per les polítiques socials. Les associacions menorquines (de qualsevol mena) i el context en que treballen, es pot veure modificat durant els propers anys, fenomen que podrà suposar l'entrada d'iniciativa privada en aquest àmbit i difícilment podrem tornar endarrere.

Obeir a Déu?

2010-09-15T14:17:00.003+02:00

En relació a la llei de l'avortament:

S'ha d'obeir abans Déu que els homes, se'ns recorda als Fets dels Apòstols, i això és especialment greu si aquestes lleis van en contra de la vida humana, des de la concepció fins a la seva fi natural,...

(Jaume Pujol, arquebisbe de Tarragona)

Obeir a Déu?
A mi Déu no m'ha donat cap ordre mai, ni me la donarà.