Insostenible?

Fa uns dies, l’expresident Aznar va manifestar que calia reformar l’estat del benestar. El titllava d’insostenible...

Aznar, que porta ja molts anys xuclant de la mamella de l’ultraliberalisme, fent honor al discurs del seu partit, insinuà que la despesa en política social és un dels majors problemes de l’Estat espanyol. Curiosament aquest senyor, és un dels principals promotors de l’economia del bloc o del maó que ens ha aportat a aquesta situació de crisi econòmica. Ningú posa en dubte que és a partir del 1996, l’inici de l’era Aznar, quan comença a inflar-se la bimbolla immobiliària. Mentre la bimbolla es feia cada cop més gran, Aznar jugava a la guerra amb els seus amics anglosaxons. Com si jugar als soldats esdevingués una activitat gratuïta.

Aznar no té cap mirament a l'hora de criticar l’estat del benestar, però sap fer els ulls grossos en relació a altres qüestions. Podria criticar el rescat a la Caixa del Mediterrani que ens costà més de 2.800 milions d’euros. Podria criticar als directius dels bancs i caixes que cobren sous sobre dimensionats, a més d’indemnitzacions milionàries com la de l’ex-directora de la Caixa del Mediterrani...

Aznar també podria criticar a la casa reial. Quan cobra aquesta gent? Quants dels nostres diners van a parar a les butxaques de personatges, de dubtosa reputació, com el senyor Urdangarin? I no només ens estalviaríem uns diners suprimint la casa reial, també cal deixar de fer la guerra a zones llunyanes per defensar els interessos dels EEUU. Quants diners hem perdut també a l’Afganistan? És necessari reformar l’exèrcit i deixar de tirar els diners en conflictes absurds. És important deixar de jugar als pirates a l’Índic, perquè els autèntics bucaners són els pescadors europeus. L’estat del benestar és insostenible, però nosaltres prest no podrem pagar el seu sou vitalici com ex president del govern espanyol.

I ara, ja poden treure les tisores i començar a retallar, però han de saber, que el 2012 serà el pitjor any de tots des que es va iniciar la crisi, i quan acabi, ja no tindran cap excusa. No tenen cap recepta miraculosa per sortir de la crisi, no tenen cap recurs per aconseguir crear llocs de treball.