Farts de violència.

Dijous passat, per curiositat, vaig seguir durant uns minuts un debat a la televisió espanyola on es comentava una de les notícies del dia: l'anunci d'ETA d'abandonar la lluita armada. Només vaig poder aguantar uns minuts, després vaig apagar la televisió indignat.

El que cridava l'atenció als contertulians eren els qualificatius que aquell mateix dia havia emprat la premsa internacional per referir-e als membres d'ETA. Diaris com “The New York Times” o “The Guardian” en cap moment utilitzaven la paraula terrorisme per referir-se als etarres. Açò indignava als senyors de la tele. Ells només apuntaven que eren terroristes i res més. Si hom visqués allunyat del món, podria arribar a entendre la indignació dels experts de TVE. Però veure les imatges de l'acarnissament amb Gaddafi als telenotícies -la segona notícia del dia-, després que els avions de l'OTAN haguessin bombardejat el comboi amb el qual fiava fugir, em va provocar fàstic. Podríem definir com a terroristes a tots els països de l'OTAN, ja que els bombardejos i la venta d'armes a una sèrie de tarats per matar i fer venjança -que no és justícia-, també es pot entendre com un acte de terrorisme. Fins i tot és inadmissible i d'un “morbo” sense precedents mostrar totes les imatges de la fi del dictador i de la gent fotografiant-se amb el seu cos. Fins a on hem arribat? Els etarres són uns dimonis, però els exercits d'occident -que maten amb armes molt més sofisticades- són uns angelets que assassinen en nom de la llibertat. És evident que molts dirigents occidentals volien veure al líder libi mort. Segurament, viu, podria explicar moltes coses dels seus vells amics: Blair, Aznar, Berlusconi, Obama, Zapatero, Sarkozy...

Necessitem fer una reflexió sobre tot el que envolta a la guerra, la mort i la violència. Des de la primera guerra del Golf, hem creat una ment que no sent la més mínima compassió. Veiem morts per tot arreu. Avui ens parlen de 200 morts al Kurdistan a causa d'un terratrèmol com si xerressin sobre les gallines del veí. Com si aquests morts no valguessin res. Acabo de veure al telenotícies com dos siris morien assassinats per franctiradors de l'exèrcit... Quin oi de món, perquè desprès vengui gent i s'indigni perquè la premsa internacional digui que els etarres són guerrillers. Els etarres són el que són, són els que sabem, i a més, ara ja no han de ser un problema, senyors experts de la tele, el que han de fer ara, és preocupar-se per construir un món millor. I comencin a reflexionar sobre la forma en que donen les notícies. Estem farts de violència.