Llibertat d'expressió al diari del bisbe?

Durant aquests dies d’agost hem pogut seguir a la premsa un interessant affaire sobre la llibertat d’expressió. Val a dir que el concepte de llibertat d’expressió – de la mateixa manera que el de terrorisme- és emprat, sobretot per la dreta, de manera interessada. Aquests que avui defensen que es pugui insultar sense miraments a través de la premsa escrita – qualificar de nazis als catalanistes és un insult molt greu- són els primers interessats, per exemple, en fer callar la veu de l’esquerra independentista basca. La llibertat d’expressió del PP és poder dir el que vulguis sense ofendre la bandera espanyola, sense ofendre al rei, a la constitució i sense tenir opinions sospitoses en relació a la violència i actituds contràries als valors tradicionals...

Tornant a la premsa, dissabte passat (13 d’agost) la situació es va tornar, si més no, molt curiosa. He de reconèixer que, passats els minuts, després d’haver llegit l’escrit del director del diari catòlic, vaig trobar el panorama ben normal. Normal perquè aquest diari ja fa anys que s’ha posicionat amb la dreta. No hem d’oblidar que el diari conservador és hereu d’aquell “Bien Público” que als anys trenta del segle passat publicava articles que lloaven a Hitler i a la seva ideologia. No fa massa, aquest diari va censurar una fotografia que havia de sortir al seu suplement cultural perquè expressava una situació afectiva entre dos homes. A més, durant la darrera campanya electoral, varem poder comprovar els estrets lligams entre el mitjà i el partit popular. És una llàstima que en aquest país no tinguem un mitjà de comunicació escrit que defensi la justícia social i s’oposi clarament al feixisme.

Aprofitant aquesta entrada, el cau publica un carta d'un ferrerienc enviada al diari del bisbe el passat dissabte 13 d'agost i que, a dia d'avui, encara no s'ha publicat. Segurament no trigaran massa a fer-ho:

Com a lector del Diari Menorca volia aprofitar aquest escrit per agrair molt sincerament al Director d’aquest mitjà el seu escrit d'opinió que portava per títol el mateix que aquest, el dissabte dia 13.08.2011.

Volia agrair especialment el fet que ens recordi a tots els lectors la seva responsabilitat de discernir sobre la frontera entre la llibertat d’expressió i el respecte.

Però, des de la meva opinió més humil, crec que quan s’analitza la carta de la consellera (que ella no va escriure com a consellera sinó com a professora, mare i filològa) Maite Salord, s’obvia dues qüestions força importants, no sé si de forma conscient o inconscient.

1. Manifesta que na Maite no rebat el fons de les opinions d’altres persones. Però no és possible que si no ho fa així, és perquè entén la llibertat d’expressió més que segons qui? Ella no qüestiona l’opinió de ningú, només les formes, cosa que sembla que no s’ha entès.
2. S’esmenta que la seva carta ha provocat molts de comentaris. De fet hi passa molt per damunt i no hi dona importància. No s’hauria d’analitzar el perquè tantes persones han fet comentaris al respecte? I a més hi ha hagut vàries cartes fent esment sobre aquestes formes al mateix Diari. Podria ser que hi ha molta gent que es sent ofesa?

Com a lector i des del més absolut respecte, ja només em queda demanar-li que apart de recordar-nos les seves funcions i intentar justificar les seves decisions, cosa absolutament lícita, es prenguin les decisions des de la més absoluta rigurositat, el respecte i de forma responsable. Jo com vostè, i segurament moltes altres persones, crec que totes les coses es poden opinar, però des del més absolut respecte a les persones.

Salutacions cordials.

Francesc Pons Morlà